Els perfils a Twitter (X) d’escriptors que van morir abans que existís internet

La immensa majoria dels mortals només serem recordats, en el millor dels casos, per un parell de generacions de descendents directes. Són molt pocs els qui tenen la capacitat de transcendir més enllà de l’àmbit estrictament domèstic, fins i tot si ens cenyim a un marc tan restringit –des del punt de vista històric i geogràfic– com és Catalunya.

Els escriptors són un col·lectiu que, si més no entre aquells que miren de mantenir viva una certa memòria cultural del país, encara gaudeixen d’un mínim prestigi social.

Ja veurem què passa quan el món ja estigui completament en mans de la generació digital, però de moment encara hi ha qui reinvidica la narrativa, l’assaig i la poesia catalanes del segle passat com un llegat que val la pena preservar, reivindiciar i posar en valor en un context que els era absolutament extemporani: internet i les xarxes socials.Una de les ocurrències més arriscades –i alhora interessants, tot depèn de qui la tingui i la gestioni– és la d’obrir un perfil amb el nom de l’autor com si fos seu. No es tracta d’usuaris amb un nom que ja indica que és d’una fundació, una càtedra o un grup de fans, sinó d’un perfil que utilitza directament el nom i el retrat de l’autor en qüestió.

Un dels més actius és del Mercè Rodoreda, que porta la catedràtica de la UdG i exconsellera de Cultura Mariàngela Vilallonga. També és el perfil amb més seguidors de la literatura catalana: en part perquè és molt actiu i coherent, en part perquè era un dels cinc únics comptes que seguia la cantant Rosalía quan es va fer famosa.

La segona va arrossegar incomptables curiosos a la primera. Això potser també pretenia fer-ho qui va empescar-se el de Montserrat Roig, que es va crear fa deu anys, va piular intensament durant uns quants dies i va quedar parat amb 77 seguidors.

Altres perfils estan obertament gestionats per institucions, càtedres o fundacions creades amb l’objectiu de preservar el llegat de l’autor, funció que acostuma a incloure la difusió de l’obra. Aquesta és la idea rere perfils com els de Manuel de Pedrolo o Caterina Albert, que al frontal de l’usuari deixen clar que no és un fals esperit de l’autor qui piula sinó una entitat amb nom i cognoms.

Al voltant de Fuster, i en aquesta línia, podem trobar l’Any Fuster, la Càtedra Fuster, els Tuits de Fuster, un que piula FusterCadaDia i el qui va ser més ràpid i es va quedar el nom (@joan_fuster) i a la llegenda del perfil hi va posar una frase en primera persona com si fos l’escriptor de Sueca. Salvat-Papasseit, per contra, es presenta com un immortal capaç d’adaptar-se als temps que corren perquè, com resa el seu perfil, és un autor que va des del 1894 fins avui.

Cap d’aquests escriptors no va ni imaginar que un dia existiria internet, així que mai no van deixar instruccions de com havien de ser i funcionar una vegada morts. Sort que en tots els casos, fins i tot els malaguanyats, tenen el noble objectiu de difondre l’obra dels homenatjats.