Jordi Mestre: “El ‘Soul Mountain’ s’ha convertit en un projecte de consciència mediambiental”

Jazz i alpinisme? Aquest és el maridatge que el músic lleidatà Jordi Mestre ha cuinat a foc lent i que ha batejat amb el nom de ‘Soul Mountain’. El que va començar com una pensada entre mística i estrambòtica –gravar una cançó al capdamunt d’un tres mil– amb el temps s’ha convertit en un projecte musical col·lectiu que està agafant vida pròpia. Tema a tema, ascenció rere ascenció, Mestre ha anat vestint les cançons amb un discurs en favor del medi natural, una defensa de les muntanyes que ha sumat veus com les de les joves cantants Joana Jové i Alidé Sans. 

Quan pensem en jazz de seguida imaginem tuguris petits, antres foscos, locals nocturns on l’alcohol, el tabac i el que faci falta corria sense límits. El músic lleidatà Jordi Mestre ha capgirat els tòpics per mesclar dues passions que, si bé no són contradictòries, fins ara no havien convergit: el jazz i l’alta muntanya. “Feia temps que barrinava la idea de pujar un cim per gravar-hi una cançó de guitarra, i per deixar algun tipus de constància d’aquesta experiència en forma de fotos li vaig demanar al Jordi Rulló, bon alpinista i fotògraf professional especialitzat en aquest tipus d’escenaris, si m’hi voldria acompanyar”, recorda Mestre.  “De seguida vam convenir que gravar-ho en vídeo seria un format que tindria més recorregut”, explica Rulló, “i la prova són les visualitzacions a YouTube i el fet que ens hagin seleccionat en diversos festivals de cinema de muntanya, com el de Torelló”. 

Els músics de jazz són molt promiscus en les seues col·laboracions. Tant fan un duet com improvisen un trio o et munten un quartet. En la trajectòria de Jordi Mestre, però, alguns noms sí que sonen amb una certa força. Pixie Dixie o Food for Soul són dues de les bandes de referència al seu currículum, així com Orgaismic Quintet, un projecte que va sortir del Taller de Músics de Barcelona amb el qual va gravar El soulogic de Jordi Mestre per a Quadrant Records, el segell de Josep Ramon Jové. “De tots els projectes artístics en què he participat, Soul Mountain és el que més em defineix. La muntanya és una afició amb la qual m’identifico des de molt abans que la música; era una activitat que vaig començar a fer de petit amb els meus pares i que no he deixat mai de banda. Per un altre cantó, l’instrument amb el qual m’expresso millor és la guitarra elèctrica, de maelèctrica nera que quan vaig començar a planificar Soul Mountain la idea ja era que les cançons fossin compostes i interpretades amb guitarra elèctrica”, explica. 

Una idea que, a mesura que agafava forma, s’anava omplint de signiticat. “Nina Simone deia que no entenia els músics que no reflectien el moment que vivien en les seues cançons. Això no vol dir que els temes hagin de ser reivindicacions socials d’una manera explícita, sinó que han de captar la pulsió que el músic sent en cada moment respecte al món que l’envolta”, matisa. La teoria és molt bonica, dur-la a la pràctica ja demana una certa logística. S’ha d’escollir una muntanya i pujar-hi una guitarra elèctrica i un amplificador a bateria de 30 watts. Jordi Rulló ha testimoniat les quatre ascencions i les ha convertit en vídeos a mig camí entre el cinema documental i el clip. “Les cançons del Jordi són instrumentals, i encara que sonin molt integrades i quedin molt bé en el context d’alta muntanya, les introduccions que finalment es van incloure a cada peça permeten donar un sentit encara més pofund a Soul Mountain”, diu Rulló.

És cert que el canvi climàtic és un tema que està de moda, el que suceeix és que també és un problema real que no passarà de llarg com sí que ho fan altres tendències comercials que també qualifiquem de moda. “La pujada de les temperatures, la falta d’aigua i la pressió que exercim al medi natural és una realitat molt preocupant i no sembla que treballem gaire per revertir- ho, així que incidir en aquests temes era un pas gairebé inevitable”, explica Mestre. 

Pas a pas, braçada a braçada, grimpada a grimpada. Caminar, escalar o esquiar. Tuc de Mulleres, Montarto, Besiberri Nord i Aneto van ser els quatre pics escollits per als quatre reptes, i en tots hi van pujar acompanyats per un guia de muntanya. “Per a mi també era important posar en valor la figura del guia, de l’expert que ens ensenya a moure’ns i a respectar la muntanya”. Roger López i Dani Martín han estat els dos guies que fins aran els han acompanyat a les sortides. 

Si els primers tres temes eren exclusivament instrumentals, per al darrer van incorporar la cantant aranesa Alidé Sans. “Que sigui una artista que viu al Pirineu i canta en aranès, un dialecte de l’occità, també era important per a nosaltres. Quan parlem de preservar els ecosistemes de muntanya no podem obviar les cultures autòctones com l’aranesa, que també corren perill per la globalització”, explica Mestre. Per a Sans també va ser un repte, “feia temps que no anava a la muntanya i vaig haver de fer unes quantes sortides per recuperar la forma”, bromeja. “Va ser una experiència preciosa, tant pel que vam fer com per la gent amb qui ho vam fer. Encara que no vam poder arribar al cim de l’Aneto pel mal temps, gravar una cançó al Collado Maldito va ser excepcional”. El tema que van gravar aquell dia és diu Canción maldita, un nom que surt del coll on va ser gravat i per una notícia que va rebre el Jordi mentre celebraven que tot havia sortit bé. “Estava pendent d’unes proves mèdiques i em van trucar per confirmar-me que tinc Parkinson”, explica Mestre. “Els resultats no em van sorpendre, però és evident que és un punt d’inflexió a la meua vida. Soc guitarrista professional”, reflexiona. 

La vida continua, resa el tòpic, i Soul Mountain segueix endavant. “Encara no tinc molt clar com la malaltia condicionarà el projecte. És evident que tard o d’hora la malatia afectarà la meua capacitat per pujar muntanyes i, sobretot, per tocar la guitarra. Només penso que no m’he de quedar amb la idea que serà limitant, sinó que obrirà portes que potser ara no em puc imaginar”, diu Mestre. “El Parkinson és un tipus de malaltia molt dura per a un músic i sovint és un tabú; jo no pretenc fer-ne bandera sinó acceptar- ho i compartir-ho”. A banda de les quatre cançons que ha gravat i convertit en un videoclip, amb la cantant lleidatana Joana Jové (Pixie Dixie i Selva Nua), també han obert un camí paral·lel. “Amb el Jordi hem fet un parell de concerts en refugis de muntanya i hem pujat cims, on també gravem temes que compartim de manera més amateur a les xarxes socials. Són versions de cançons que connecten amb l’esperit del projecte, com Pare, de Joan Manuel Serrat, o No surprises, de RadioHead. És un projecte engrescador perquè és molt diferent al que s’acostuma a fer en el terreny de la música”, diu Jové. 

Soul Mountain és un projecte musical orgànic, una idea que es va adaptant a la realitat i les circumstàncies. Un work in progress que va sumant complicitats en una causa comuna. Els esquís i la roba són de dues marques pallareses (Noredesquís i Cusart) i la guitarra l’ha fet el lutier lleidatà Arnau Martínez Cos. “Per a nosaltres és important tendir a ser coherents i continuar endavant, tot el que puguem fer per ajudar a conscienciar sobre el canvi climàtic sempre serà poc”.