Edgar Cotes: “En aquesta novel·la de terror no hi ha morts, però sí fantasmes cruels”

Afirma que tot va començar llegint Harry Potter. El balaguerí Edgar Cotes acaba de presentar la seva segona novel·la de terror, Un àngel cruel, després de la bona acceptació de Cordegel, l’any 2021. Aquest jove traductor afirma que amb el nou relat ha volgut fer una mena d’homenatge al món rural i, a la vegada, reivindicar l’existència de fantasmes que ens arriben a fer la vida impossible.

L’Edgar Cotes és traductor i treballa subtitulant programes de TV3 en directe. Amb només vint anys va publicar un recull de microretats, Els híbrids minvants (SECC, 2017) i va continuar amb la novel·la Cordegel (SECC, 2021) i l’assaig Manuel de Pedrolo, punt final (El Bliblionauta, 2021). Ara, amb Un àngel cruel (Spècula, 2023) ens porta de ple al món rural, que coneix molt bé, concretament a un mas que amaga secrets indescriptibles i perillosos i on les inseguretats dels protagonistes estaran a punt de destruir-los. 

−Vostè sempre s’ha decantat per les històries de terror, un gènere no gaire habitual al nostre país. Per què? Bàsicament perquè és el que llegeixo i el que més m’agrada. Quan et submergeixes dins el gènere fantàstic també pots parlar del món real, de les coses del dia a dia, però donant-li un tomb més. Amb el gènere de terror pots posar més metàfores que potser amb històries realistes no podries fer. Per exemple, Un àngel cruel podria haver estat perfectament una novel·la realista. Si treus l’àngel, tot el que els passa als protagonistes, malgrat les situacions sobrenaturals, podria ser bbé real. El fantasma de l’àngel exagera o remarca certes situacions. 

−El personatge de l’àngel què representa? El que aporta aquest personatge és molta exageració en totes les situacions. L’àngel és aquesta veu que tots tenim dins i que sempre et menysté. Que et diu “aquesta cosa no l’has feta bé, per això altre no ets prou bo”. 

−Com si fos una mena de consciència? Però en la versió més negativa. És com una veu totalment autodestructiva que plasma la manca d’autoestima dels protagonistes. 

-La novel·la se situa en un entorn rural, un entorn molt habitual en la majoria de novel·les, i fins i tot pel·lícules, del gènere fantàstic i de terror. És veritat. L’entorn on es desenvolupa és d’un gènere molt concret i definit que es diu Terror Rural. Els arguments solen desenvolupar les històries d’uns personatges urbanites que, pels motius que sigui, es desplacen al camp o a entorns semisalvatges. Tot plegat acaba sent com un viatge interior. Marxes de la ciutat, que també és un entorn prou inhòspit i en el qual no tens massa identitat, per anar al camp, on acabes fent aquest viatge que comentava. Això ho fan molt, per exemple, Stephen King o Shirley Jackson. En el cas d’Un àngel cruel trenco una mica aquesta tendència perquè en realitat la cosa salvatge és present a la casa i, sobretot, dins els personatges. Pensa que la rebuda que tenen la família protagonista a l’ambient rural és molt agradable. Volia trencar la idea aquesta que la gent que viu al camp és molt hostil als visitants urbans. 

−Els protagonistes ja porten la maledicció de casa, no se la troben a l’entorn rural. Exacte. En el fons s’enduen els traumes de la ciutat, molts dels quals venen de la pandèmia. Durant la novel·la es va descobrint aquesta mena de ferides de cadascun dels personatges.

−Una altra característica particular és que no hi ha morts. Hi ha fantasmes. En el fons els morts ja hi són abans de començar la novel·la. El que passa és que sempre hi ha aquesta idea dels fantasmes com una cosa que fa por i jo en realitat no vull espantar ningú amb aquest relat. He volgut fer més aviat una història psicològica per analitzar els traumes que arrosseguen els protagonistes. Per això posava èmfasi en la idea que també podria ser una novel·la realista. És veritat que moltes històries de terror en les quals apareixen fantasmes aquests no deixen de ser una metàfora d’un trauma. Sempre que en un relat hi ha una casa habitada per un fantasma, per exemple, és perquè en el passat va succeir alguna cosa espantosa que va provocar que l’espectre s’hi quedés atrapat. 

-I encara més si és un fantasma psicològic. Sí. En aquest cas el fantasma mateix també té una història, encara que és secundària. De fet, el llibre està dividit en tres parts i cada part té com a protagonista un personatge. A la primera és la germana gran, a la segona el germà petit i a la tercera el pare. 

−Cadascú té el seu punt de vista a través de l’espectre. S’explica la mateixa història en tots tres capítols, però des de perspectives diferents. Tot es distorsiona perquè el narrador, qui explica la història, és el fantasma, el qual ha entrat dins la ment i ha posseït cadascun dels tres personatges. Els parla des de dins a través dels pensaments sempre negativament. És com l’apuntador que tenen al cap i que en tot moment distorsiona la realitat que estan vivint. −

−Com classificaria 'Un àngel cruel' dins dels gèneres fantàstic, psicològic i de terror? Segueix els corrents habituals d’aquest tipus de literatura o ha volgut transcendir i aportar alguna novetat? La primera novetat és que està escrita en català. Parlant amb professionals que coneixen molt bé el gènere i el sector, malauradament és una realitat que no hi ha gaire producció en català de novel·les d’aquests gèneres. Sobretot no hi ha novel·les de terror. Hi ha alguns relats, quasi agafats amb pinces, de Perucho o de Víctor Català. No gaire cosa més. Sí que hi ha literatura fantàstica en la nostra llengua, però no de terror. A nivell general el que he volgut aportar amb aquesta novel·la és una visió personal de les meves arrels, perquè està ambientada a les terres de Lleida. He volgut aportar també el dialecte lleidatà, la forma de ser i viure d’aquestes terres. Crec que a l’oferir aquest punt de vista personal també he pogut explicar històries de caràcter universal. Ja s’ha demostrat en pel·lícules com Alcarràs, que semblava que no podia triomfar perquè era molt de Lleida i molt de pagès. En canvi ha aconseguit connectar amb un públic de molts llocs del món que no saben ni situar-nos al mapa. 

−Com inclou el dialecte lleidatà a la novel·la? Hi ha capes, perquè els protagonistes són de Barcelona i llavors tenen accent oriental. Després tens el narrador, l’àngel cruel, que ja té accent lleidatà, encara que sigui un accent molt poètic per la forma com narra les situacions. I després hi ha la capa dels diàlegs entre els adults, que són més de pagès, i dels joves, que és bastant diferent de com parlen els més grans. 

−Com creu que és la relació entre novel·la negra, especialment la nòrdica, tan de moda, on es narren històries realment terrorífiques i en paisatges fantasmagòrics, amb la novel·la de terror? Fins a quin punt tenen semblances i juguen amb situacions intercanviables? És veritat que crec que la novel·la negra i la de terror són cosines germanes. Per exemple, quan es posa l’etiqueta de thriller a una obra hi ha tant relat policial i d’investigació com d’autèntic terror. Moltes històries de Stephen King, que estan etiquetades com a thrillers, en realitat són novel·les de terror. O literatura que es ven com a negra i quan les llegeixes dius “Hosti! Això fa por!” Per exemple, la pel·lícula Misterio en Venecia, que té com a protagonista el detectiu Poirot i, per tant, d’entrada estaria dins el gènere negre, en realitat recrea un ambient que juga en tot moment amb el terror gòtic. Mostra aquesta Venècia fantasmagòrica, però al cap i a la fi explica una història policíaca. Són gèneres que es toquen molt. Jo quan vaig començar a llegir ho vaig fer amb autors de misteri policíac com Agatha Christie o Conan Doyle. Crec que per escriure en qualsevol gènere s’ha de llegir de tot. Si només llegeixes terror no tens tants recursos. Si t’agrada la literatura t’agrada qualsevol tipus de literatura. 

−Com a traductor, quin és l’autor o obra que més li ha agradat de tots amb els que ha treballat? Segurament A les muntanyes de la follia de Lovecraft. És de terror. És un dels narradors d’aquest gènere més importants. Sempre es diu que hi ha tres grans renovadors d’aquesta literatura: Poe, Lovecraft i King. I Lovecraft aporta la idea aquesta del terror còsmic, de l’home sol dins la immensitat de l’espai que a mi m’encanta. 

−Per canviar de tema i acabar: quina música li agrada escoltar? Escolto força música catalana i indie-rock. M’agraden mot els Manel i la Ludwig Band.