L’únic rei enterrat a Lleida

La llarga història de Lleida té, com no podia ser menys, una llarga relació amb la institució monàrquica. Des dels temps de la dominació àrab fins a l’actual borbó Felipe VI, podem trobar una sèrie de visites reials a la ciutat.

Normalment eren curtes, però també hi trobem estades llargues. Entre les primeres que podem documentar hi ha el darrer califa cordovès Hixem III de camí cap el desterrament a Balagi, l’actual Balaguer; o Alfons el Batallador, que va fracassar en l’intent d’incorporar Larida a la seva exitosa campanya de conquestes.

També la major part dels trastamara, àustries i borbons van passar per Lleida en algun moment. Ramon Berenguer IV enceta la llista dels que estigueren més temps al seu luxós castell, bastit al capdamunt del gran tossal lleidatà.

Jaume I fou un gran enamorat de la ciutat i Pere el Cerimoniós hi va romandre força temps. Tanmateix, aquell que va estimar tant Lleida, fins al punt de voler ser enterrat aquí, va ser Alfons el Benigne.

Nascut a Nàpols l’any 1299, va morir a Barcelona l’any 1336. Casat primer amb la comtessa d’Urgell Terença d’Entença, amb la qual va tenir cinc fills –sent el primogènit el futur rei Pere III–, i després amb Elionor de Castella, mare dels infants Ferran i Joan, va ser rei per la renúncia del seu germà Jaume, que va voler ser frare de l’orde de Montesa.

Alfons va participar en la conquesta de Sardenya amb el seu pare, Jaume II. El fet d’haver estat comte d’Urgell i d’haver-se casat al castell del Rei va fer que tingués un bon record de les terres de Lleida i el desig de ser enterrat al monestir de Sant Francesc, situat on avui està la plaça Ricard Viñes.

Durant la guerra del Segadors la seva tomba, amb la de la seva segona esposa i la del primogènit dels dos, fou saquejada. Els paers traslladaren les despulles a la catedral medieval, però quan va ser tancada per Felip V van ser portades a Sant Llorenç fins que van trobar un nou lloc en un nínxol de la cripta de la Catedral Nova.

L’any 1986 l’Associació Amics de la Seu Vella va promoure la recerca científica de les restes reials, les quals van ser identificades i traslladades a un ossari, dissenyat per Àngel Corbella i esculpit per Víctor Pallarés, ubicat a la banda nord del creuer. Va ser, a més, la primera celebració del Dia de la Seu Vella!

.