Què són els bloquejadors?

Si sou visitants recurrents de pàgines web, com la nostra al SEGRE, és habitual que us hi trobeu un grapat d’anuncis, que apareixen enmig del text que heu vingut a llegir, o abans dels vídeos i de les imatges que heu vingut a veure. Pot ser publicitat certament inesperada i intrusiva, de productes que ni coneixeu ni hi teniu cap mena d’interès.

O pot ser publicitat contextual, que es basa en allò en què esteu interessats (concepte de remàrqueting, un dia en faré un article). O, finalment, es pot tractar de publicitat amb valor afegit, de coses que passen al nostre voltant, de pobles, de fires i festes, o d’empreses que, des d’un prisma local, tothom pot reconèixer.

Tot això és publicitat, una de les branques de negoci que tenen els mitjans de comunicació a internet. Un branca que, per cert, no és gaire rendible, però això també donaria per un article.

El cas és que, amb l’auge de la publicitat, i d’aquesta diguem-ne intromissió, hi ha hagut usuaris que gràcies a la potència de les extensions dels navegadors (petits programes que milloren les prestacions dels navegadors d’Internet), n’han desenvolupat que bloquegen o directament eliminen la publicitat. Llavors, quan un usuari accedeix a una pàgina, l’espai destinat a la publicitat queda en blanc, o en gris, depenent del programa que es faci anar.

Tot més net, més senzill, però també més descompensat, buit. En veure que aquests bloquejadors els treien part dels ingressos, algunes pàgines van implementar sistemes de detecció de bloquejadors, que el que fan és contraatacar i obligar a treure el bloqueig d’anuncis si es vol seguir navegant per la pàgina.

Però ara qui mou fitxa és el gran beneficiat de la publicitat mundial a internet, Google, que amb el seu navegador Chrome (el més utilitzat) posarà més difícil l’existència a aquests bloquejadors d’anuncis amb una actualització del seu sistema de desenvolupament d’extensions. Serà l’inici d’una migració massiva d’usuaris de Chrome cap a altres navegadors? Edge i Firefox es freguen les mans? No ho sé, i haurem d’esperar, però torres més altes han caigut.

Bé, potser tan altes com Google no.