Alba Terés: “Lleida té una gran potencialitat i una posició immillorable per fer front als reptes del futur”

La jove arquitecta lleidatana Alba Terés ha estat la guanyadora en la categoria de ‘Projectes de fi de carrera’ a la XVI Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme que enguany es va celebrar a Sevilla i a la qual es van presentar més de dos-cents treballs. El seu, titulat L’aigua: estratègies per a un nou paradigma. De la plana de Lleida a la ciutat, es basa en la necessitat d’un canvi transversal per tal de superar la dicotomia entre el camp i la ciutat.

L’Alba Terés planteja en el seu treball que les dinàmiques d’urbanització han consolidat la fragmentació entre els ecosistemes naturals, agrícoles i urbans. El seu estudi té una base territorial de 200.000 hectàrees –tota la plana de Lleida– i fa especial èmfasi en les 15.000 que hi ha a l’Horta i la ciutat de Lleida. Malgrat les grans crisis actuals d’emergència climàtica de biodiversitat i d’esgotament d’un territori, aquesta jove arquitecta creu que Lleida té una posició immillorable perquè la seva gent se’n surti airosa de tot plegat. 

−Quin és el plantejament del seu treball, el qual ha merescut el reconeixement de la Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme? El que he intentat és posar damunt la taula un seguit de canvis ambientals, socials, econòmics i també culturals per tal de fer front a les crisis mediambientals que ja estem vivint, així com donar un seguit de respostes, o solucions, amb l’objectiu de recuperar els ecosistemes naturals, rurals i urbans que estan en constant interacció i que, amb el temps, han quedat totalment fragmentats. −

−I a quines conclusions ha arribat respecte a la ciutat de Lleida? Com han evolucionat i conviuen actualment els diferents ecosistemes? Jo soc de Lleida de tota la vida i, a més, he decidit quedar-m’hi. Per la morfologia que té la ciutat, assoleix un gran potencial que penso que no valorem. Lleida està ben posicionada per fer front als grans reptes de futur, sobretot els mediambientals. Jo he agafat l’aigua com a element vertebrador i crec que és una peça clau per recuperar la connexió entre territori –l’Horta principalment– i ciutat. 

−Podríem afirmar que a Lleida ho tenim millor que a Barcelona, per exemple? Si comparem Lleida amb Barcelona, aquí ho tenim molt més fàcil. A Barcelona, la veritat, ho tenen més fotut. A Lleida encara gaudim d’una certa proximitat entre, per exemple, l’Horta i la part més urbana, i aquest fet ens dona molt avantatge. Hem de poder donar valor a aquest fet perquè l’Horta i la ciutat tornin a ser compactes i que el territori pugui servir per regenerar la mateixa ciutat 

−I com es regenera una ciutat que ha de fer front a una crisi mediambiental? Ja he comentat que crec que l’aigua pot ser un element realment regenerador pel territori. No hem d’entendre l’aigua com H2O sinó com el conjunt de canals, séquies, clamors o sistemes de reg que, per la seva persistència en el temps, tenen, encara avui, la capacitat de connectar territori i capital. Al final l’aigua és la constructora del nostre entorn, de la plana de Lleida. 

−Al treball planteja cinc estratègies per tal que territori i metròpoli tornin a ser compactes. Sí, i la primera abraçaria el tema de la mobilitat. Crec que cal un increment de l’activitat urbana lenta, fet que ja s’esmentava al Planejament Municipal de Lleida de 2015, que encara no s’ha aprovat! Penso que la primera anella de circumval·lació, la que envolta la ciutat històrica, ha de ser una via lenta. Després hi ha el passeig de Ronda, que ja seria una via ràpida. No pretenc eliminar el transport rodat, però prioritzo el transport públic sobre l’individual. 

−En falten quatre... Intentaré resumir-les. La segona seria rehabilitar els barris de la capital. Proposo tornar a recuperar elements d’aquestes àrees de Lleida. Per això, és clar, calen més botigues i més serveis. La tercera actuació se centraria a potenciar els espais col·lectius, les zones obertes de la ciutat que poden ser una plaça, un parc o, fins i tot, un carrer. Aquests espais haurien de ser uns indrets de retrobament i d’interacció social i a més haurien d’estar en xarxa. Que anessin fent com una mena d’anelles i artèries que compactessin la ciutat i el territori. També crec que és indispensable tenir més cura del patrimoni hidràulic, el tenim molt abandonat. I per últim potenciar un model agrícola social i responsable. 

−I per on es podria començar a actuar? Doncs jo proposo que es comencin a fer certes actuacions al barri de la Mariola, perquè és una zona perifèrica que té molt potencial. Aquests canvis ens poden permetre donar respostes als reptes de futur i, a més, pot ser un model per altres ciutats. Crec que aquí, a Lleida, encara hi som a temps.