La bretxa digital de gènere

El protagonisme de la digitalització en les nostres vides ha crescut exponencialment en els últims anys. En moltes ocasions, les desigualtats de gènere i de classe social que hi ha a la vida real es reprodueixen i es transformen a través dels usos d’internet.

Conèixer la perspectiva i l’experiència real de les usuàries pot ajudar a definir polítiques d’inclusió digital més efectives.

Mirar d’aclarir aquesta qüestió ha estat l’objectiu de la tesi doctoral de la doctora Lídia Arroyo, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que ha buscat entendre com les dones usuàries de programes d’inclusió digital aprofiten les tecnologies com a ciutadanes i com la classe social, l’edat o la condició de migrant determinen l’ús que fan d’internet. Les conclusions permeten confirmar que les experiències no són uniformes i que crear polítiques socials basades en la interseccionalitat és fonamental per anar llimant aquestes desigualtats.El treball d’Arroyo parteix de la premissa que cal conèixer l’ús d’internet i les seves implicacions tenint en compte les desigualtats de gènere.

Parteix, també, de la base que hi ha escassa evidència empírica sobre les implicacions de la digitalització en les dones en la intersecció amb la classe social com a ciutadanes.Per realitzar l’estudi, la investigadora va fer un treball qualitatiu en què van participar 49 dones usuàries de programes d’inclusió digital. Aquest treball es va desenvolupar a partir d’entrevistes i grups de discussió formats per dones de classe treballadora en situació de desocupació, dones immigrants i dones de classe mitjana inactives.

La seva experiència en aquests programes permet entendre la presència de desigualtats de gènere i de classe social a través dels usos d’internet.Els resultats confirmen que l’ús d’internet i les seves implicacions no és uniforme, sinó que està determinat per les desigualtats de gènere i de classe social, l’edat, la condició d’immigrant o l’orientació sexoafectiva. Aquestes desigualtats marquen el temps que hi dediquen, el significat que internet té per elles i el seu ús.Un dels exemples d’aquestes desigualtats el trobem en l’ús d’internet en el mercat laboral, que és diferent en funció de la classe social, el nivell d’estudis i l’edat de les dones.“Mentre que per a les dones de classe treballadora i les de classe mitjana sense estudis universitaris internet no és una eina de treball fonamental per desenvolupar les seves funcions laborals, per a les dones de classe mitjana amb estudis universitaris sí que és un element central en els seus llocs de treball”, assenyala Arroyo, que afirma que l’experiència és també diferent per a les dones migrants i les no migrants, així com per a les de més edat respecte a les joves.

D’acord amb les conclusions d’Arroyo, les dones no migrants majors de cinquanta anys, per exemple, temen una exclusió per raó d’edat quan sol·liciten una feina per internet.“Els resultats també mostren com les dones immigrants valoren els recursos i les competències adquirides mitjançant els cursos d’inclusió digital, i en destaca particularment l’autonomia per poder buscar feina per elles mateixes i el coneixement de l’entorn local, que suposa un reforç de la seva autoestima i de la seguretat en si mateixes”, explica la investigadora.Lídia Arroyo també introdueix la bretxa digital identitària que fa referència a la configuració de la identitat de les dones que estan allunyades de les tecnologies, i la percepció que tenen de si mateixes com a menys capaces de dominar les tecnologies en relació amb els homes. Les troballes de la tesi apunten la importància que les polítiques d’inclusió treballin per la reducció de la bretxa digital identitària en les dones.