ENLLÀ
Carreró de bruixes a Cervera
El misteriós Carreró de les Bruixes a Cervera, just per davall del carrer Major
El camí embruixat és, de fet, un antic camí de ronda de la vila cerverina.
Cervera és plena d’atractius per al turista de proximitat. Una història agitada, una singular situació, els molts monuments que s’hi concentren i algun museu interessant justifiquen la visita periòdica a la capital de la Segarra.
Passejar-hi suposa una evocadora immersió en el passat i la descoberta de racons pintorescos, com el carreró de les Bruixes.
Cap a la meitat del llarg carrer Major s’aixeca l’església de Sant Ignasi, pertanyent a la companyia de Jesús, d’aquí el renom d’església de la Companyia.
S’hi reunien –tres cops– les Corts Catalanes i, com recorda una placa a la façana, s’hi van signar les capitulacions matrimonials entre Ferran el Catòlic i Isabel de Castella, que Déu els hagi perdonat. Doncs bé, la travessia amb fort desnivell i graons espaiats que baixa des d’aquella cantonada es diu justament costa de la Companyia.
Davalla fins a les muralles i el monument a la Generalitat de l’escultor Josep Maria Subirachs, però en un replà a mitja altura s’obre a mà dreta l’anomenat carreró de les Bruixes, denominació popular que parla de l’abundància a la ciutat de dones amb poders enigmàtics, s’entén que en èpoques pretèrites. En efecte, són molts els processos instats al seu temps contra conveïnes acusades de practicar màgia negra, amb la particularitat que aquí les fetilleres no solien ser cremades a la foguera sinó que, gràcies a unes sentències més benvolents que en d’altres llocs, eren només desterrades una temporada.
L’actual festa de l’Aquelarre evoca aquesta tradició. El carreró embruixat és, de fet, un antic camí de ronda de la vila closa d’aleshores, per sota i en paral·lel al carrer Major, amb sortida en un angle de la plaça Major, a la qual s’accedeix pujant unes escales, que a principis del XIV va perdre la condició perifèrica, al ser construïdes més avall les muralles.
Relegat a simple via de servei i cobert en la major part del trajecte per l’ampliació de les cases de damunt, després abandonat i menystingut durant segles, seria recuperat i fins a cert punt endreçat les darreres dècades, com a vestigi d’urbanisme medieval i reclam per a visitants. Sense trànsit rodat, bastant fosc i solitari, aquesta espècie de túnel del temps encara encongeix el cor al caminar-hi, especialment a banda de nit.
