Trehalosa

L’aigua és el dissolvent universal, el medi on passen pràcticament totes les reaccions químiques de la vida. Per sort, la tenim disponible amb abundància a la Terra i el seu cicle ens garanteix que anem disposant d’aigües pluvials a la major part del planeta, lliures de les sals marines que dificulten el seu aprofitament per bona part dels éssers vius.

En períodes d’escassetat d’aigua, com la secada perllongada que estem vivint, molts éssers vius poden morir en no tenir cap protecció davant l’aturada del seu metabolisme.

Hi ha, però, estratègies evolutives de plantes, fongs i microorganismes que els han permès superar períodes secs, i aclimatar-se a territoris de poca pluviometria. En plantes, la reducció de la superfície foliar, o el tancament dels estomes, orificis per on transpiren, són mecanismes ben coneguts.Un recurs general, que afecta sobretot les parts reproductives dels éssers vius, com les llavors, i formes específiques de resistència, com les espores, és recollir la maquinària metabòlica en un format compacte i lliure d’aigua.

Així gairebé s’atura l’activitat bioquímica i, per tant, hi ha poca despesa de nutrients, a l’espera de condicions més favorables. Se sol anomenar dormància, i recorda la hibernació d’alguns animals, però duta a l’extrem.Tant en bacteris, com llevats, com llavors i altres estructures reproductives vegetals, s’ha vist que aquesta resistència està associada a l’acumulació d’un sucre anomenat trehalosa.

Es tracta d’un disacàrid, format per dues molècules de glucosa, com la maltosa, característica del malt de cervesa, però amb un enllaç diferent.L’acumulació de trehalosa a les cèl·lules regula la pressió osmòtica i evita la formació de cristalls de gel, ajuda a mantenir les membranes en bon estat, i les protegeix de l’estrès oxidatiu. La ressuscitació de cèl·lules dorments o germinació de llavors va acompanyada de la hidròlisi de la trehalosa en les dues molècules de glucosa, que serà font d’energia en la recuperació del metabolisme.Menjar trehalosa no ens evitarà passar-les magres si no tenim líquids per beure, perquè el nostre metabolisme és massa complex per entrar en dormància.

És un sucre la meitat de dolç que el de taula (sacarosa), i la ingesta que en fem a partir d’aliments vegetals és necessària per a una bona digestió. Per les seves propietats se l’ha considerat apta per a diabètics, però això està en discussió.