Rutes a peu per Cubells

Just abans de la passada pandèmia, a Cubells senyalitzaven quatre rutes saludables –caminant, és clar– per reduir el sedentarisme dels veïns, a més d’oferir als forasters la possibilitat de conèixer els reclams monumentals i paisatgístics que atresora aquella vila noguerenca apinyada sobre un turó. Els itineraris pedestres s’afegien a quatre preexistents.

Superades –toquem ferro– les limitacions de mobilitat inherents a la covid, paga la pena desplaçar-se a fer salut al poble en què, segons el refrany, “els joves amb els anys es tornen vells”.

La visita a peu al nucli històric i erecte, a 500 metres d’altitud, cas d’haver aparcat a l’esplanada davant de l’hotel Roma, constitueix ja per si mateix un bon exercici físic, a banda de turístic o artístic, perquè allò que es troba a dalt compensa l’esforç de l’ascensió.

El passeig en desnivell s’efectua remuntant una ziga-zaga de caminets pavimentats i protegits per baranes de troncs, tota l’estona amb vistes a la serra de Mont-roig, que allí denominen “serra dels colors” pel cromatisme canviant al llarg del dia. Per als més refractaris a la pràctica esportiva, també es pot conduir fins a mitja altura del pujol, densament arbrat per aquell cantó, i deixar el vehicle davant del portal de l’antic recinte fortificat, que emboca el carrer de la Muralla.

Enfilant-lo entre cases abandonades o reconvertides en segones residències, se’n van llegint els renoms: cal Palla, cal Durets, cal Moreno, ca la Rosalia, cal Saura, cal Tireus.. Arribats al capdamunt, s’imposa fer el tomb a un gran dipòsit d’aigua circular per descobrir la portada romànica de Santa Maria del Castell –únic vestigi de la fortalesa medieval–, bastida al XIII seguint els cànons de l’escola lleidatana.

Cornisa amb mènsules esculpides, cinc arquivoltes superposades i un guardapols, una dotzena de columnetes amb capitells bigarrats, porta de fusta mudèjar.. Els ulls es debaten entre mirar aquesta meravella o el panorama de la ribera del Sió i la serreta de Bellmunt.

A l’interior, d’una sola nau, sota volta de canó apuntada, la talla d’alabastre gòtica de la Mare de Déu de la Llet. Havent fruït del festival iconogràfic i del paisatge, es torna avall després d’apreciar la rotunditat de l’absis i passant vora una altra església, Sant Pere, força més voluminosa i d’estructura ogival.

A baix a la carretera, el veterà hostal Roma ha sigut objecte d’una reforma que n’ha afectat la façana, ara tota moderna, les habitacions i la decoració del menjador, força agradable. Per sort, no pas gaire la satisfactòria proposta culinària tradicional de la família, si bé subjecta a algunes novetats ben encaixades.

Menú de caps de setmana per 24 euros i carta amb suggeriments temptadors com el caneló XXL de la casa, raviolis de bolets a la crema de tòfona, caragols, fricandó, perdiu a la vinagreta, costelles de porc o espatlla de corder cuites a baixa temperatura.. Vins del terrer que acaben de completar un festí dels sentits del gust, la vista i l’olfacte, com a mínim. Dimarts tancat.