La ciberestafa amorosa deixa el cor trencat i la butxaca buida

Amb mal d’amors i sense diners. Així acaba la víctima del que es coneix com a romance scam (estafa romàntica). “És un tipus d’estafa en què el delinqüent s’aprofita de la vulnerabilitat emocional de la víctima per fer-li creure que s’està gestant una relació sentimental entre ells, quan en realitat el que vol és demanar-li diners un cop ha aconseguit la seva confiança”, explica Enric Soler, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Segons un reportatge elaborat per aquesta universitat catalana, només als Estats Units es van estafar 1.300 milions de dòlars el 2022 amb aquesta pràctica.

Un total de 70.000 persones van denunciar haver estat víctimes d’aquest tipus de delicte, mentre que la quantitat robada es va situar en una mitjana de 4.400 dòlars per persona. A Espanya el degoteig d’aquest tipus de casos també és constant i s’han donat diversos casos a les comarques de Lleida.

Però quin és el perfil d’aquests estafadors? Segons Soler, acostumen a ser homes amb trets de personalitat narcisistes i psicopàtics. “No dubten a utilitzar qualsevol estratègia manipuladora sense la més mínima empatia cap a la víctima”, relata i afegeix que “els delinqüents trien els perfils falsos que poden tenir més èxit a l’hora d’atreure les seves víctimes, com el d’un home de mitjana edat, atractiu, amb estabilitat emocional, laboral i econòmica”.Pel que fa a les víctimes, són dones de mitjana edat que tendeixen a pensar que la vida no té sentit sense tenir parella o se senten socialment discriminades per aquest fet.

“És possible que moltes hagin tingut experiències amoroses traumàtiques o dols per separacions que no han aconseguit superar. Omplint el buit que hagi deixat l’anterior parella, ni que sigui virtualment, creuen que podran estalviar-se el dolor d’aquesta pèrdua”, apunta Soler.Els diferents estudis fets sobre aquest tipus d’estafa conclouen que són dones que solen treballar i tenen independència econòmica, amb una mitjana d’ingressos de 35.000 euros anuals nets.

El 60% tenen un grau universitari i, d’aquestes, el 40%, un màster, mentre que el 40% restant tenen estudis secundaris o diversos títols obtinguts als seus centres de treball. També tenen en comú que fa més de dos anys que estan en llocs de cites i que anteriorment han quedat amb alguns candidats però mai han tingut una relació seriosa.En general, la relació entre víctima i estafador, expliquen els experts, s’inicia en un lloc de cites web (segons el web Statista, gairebé un 13% de la població espanyola utilitzava aquestes aplicacions el 2021) o per les xarxes socials.

Un cop han fet el contacte, la comunicació, que acostuma a ser diària per establir una relació de confiança, es trasllada al correu electrònic, a la missatgeria instantània (com la xarxa WhatsApp) o, fins i tot, a trucades telefòniques per aprofundir en la relació. “És un treball d’engany fet a consciència, que segueix patrons prèviament planificats per acontentar la víctima, que viu el seu amor en un núvol allunyat de la realitat.” Després que la parella es declari el seu amor, el ciberdelinqüent comença una trama inventada per acabar demanant diners.

“Pot ser des d’una mort tràgica i sobtada fins a l’intent de viatjar al país de la víctima per veure-la, amb tots els impediments possibles per fer-ho, com el pagament del bitllet, les factures o les tarifes mèdiques que li hagin quedat pendents.” El fet d’amagar-se sota perfils falsos dificulta enormement enjudiciar els infractors. Ara bé, Soler recorda que tota informació digital deixa rastre i, per tant, es pot acabar enxampant el ciberdelinqüent.

“El que més ho dificulta és la vergonya que sent la víctima per haver estat estafada, que fa que no acabi denunciant-lo”, apunta. Els experts, però, deixen clar que, per evitar ser el punt de mira d’aquests ciberestafadors, el primer pas és ser coneixedors d’aquest tipus de delicte.