Restitució gòtica

Just al cantó del sepulcre d’Àlvar II de Cabrera, vescomte d’Àger, en una capella lateral de la capçalera de l’església del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, un paper subjecte damunt d’un faristol, precedit per la devota llatinada Laus Deo Virginique Matri, explica que el passat 28 de juny s’instal·lava aquella “còpia fidedigna de l’original” que es troba al museu novaiorquès The Cloisters, després de ser venut “ignominiosament” en 1906, de manera que transcorreguts 117 anys “torna al mateix lloc que ha restat buit fins avui i d’on no hauria d’haver sortit mai”. El text acaba donant-ne les gràcies a Déu i a la seva Mare, però no diu res de la Diputació de Lleida ni dels 30.000 euros que ha invertit per ara en el projecte, del total de 120.000 previstos per tal de completar la restitució de les rèpliques de totes les tombes de la dinastia urgellenca expatriades a Manhattan.

Fundat pel comte Ermengol VII i la seva esposa Dolça de Foix en 1166, a fi d’acollir una comunitat de monjos premostratencs, el cenobi esdevindria panteó del comtat d’Urgell. El mateix fundador va demanar per testament de ser-hi enterrat, desig que faria possible Ermengol X, el qual decidiria també reposar per sempre entre aquells murs venerables, igual que el seu germà Àlvar, l’al·ludit vescomte agerenc, el primer de tots en veure retornar el seu cenotafi, encara que es tracti d’una simple reproducció, convé reconèixer que força encertada.

Adquirit el complex monacal pel banquer lleidatà Agustí Santesmasses, aquest se’n vendria els sepulcres a un antiquari basc, el qual faria un bon negoci revenent-los a un Rockefeller, que els cediria al museu americà on des d’aleshores calia viatjar per admirar-los, cosa que a partir d’ara ja no és imprescindible, perquè el duplicat obtingut per una empresa de la Garrotxa, emprant un material resinós que imita la pedra i reflecteix els colors de la peça primigènia, el cert és que fa tot l’efecte i estalvia en part el desplaçament transoceànic. Comprovar-ho in situ constitueix un magnífic pretext per conèixer o visitar altre cop aquella santa casa, que conserva interessants elements medievals a la resta del temple, al claustre contigu o a l’exterior dels absis, com poderosos contraforts i allargats finestrals.

En l’ala oposada del claustre, i podent veure a través de grans obertures de vidre les galeries d’arcs d’origen romànic, al singular local de restauració de l’hostalatge de Bellpuig de les Avellanes se serveixen cada dia dinars i sopars d’un nivell gastronòmic notable.

Menú dels migdies feiners per 17,50 euros i un altre especial de degustació per 60, a més d’una extensa carta de plats per triar entrants freds o calents, arrossos o pastes, principals de carn o peix i postres. Selecció de vins de la zona, entre els quals alguns d’embotellats amb l’etiqueta del propi monestir, obtinguts de raïms collits a les vinyes dels encontorns, enmig d’un paisatge alhora agrest i suau, d’una enorme força tel·lúrica.