INDRETS DE LO CASTELL
Lo castell de Macià
Fa pocs dies que hem sabut la bona nova segons la qual la casa de Vallmanya tindrà futur, ja que finalment la Generalitat de Catalunya, la diputació de Lleida i l’ajuntament d’Alcarràs han acordat salvar-la. Aquell casalot singular del nostre patrimoni, situat en el confí occidental de Catalunya, fou també residència temporal de Francesc Macià Llussà ja que la seva esposa Eugènia Lamarca Mier l’ havia heretat juntament amb la seva gran finca.
Tot i que la peculiar estructura de l’edifici vallmanyenc, conegut des de llavors com cal Macià, recorda els palaus senyorials d’altres contrades, no és al que volem fer referència en el títol d’aquest article sinó a l’autèntic castell on Macià va estar destinat com a militar i del qual va fer un curós Plano del Castillo Principal de Lleida. Concretament signa com enginyer comandant el dibuix tècnic el 17 de maig de 1905.
L’interessant document es guarda avui en el fons documental de l’IEI. El plànol conté una minuciosa descripció dels diversos detalls de la fortificació, cosa que ja no passa amb la mateixa catedral, ja que tot el mur nord resta diluït amb les construccions adossades, però que indica quin era l’objectiu militar del dibuix tècnic: l’acurada reproducció de la gran fortalesa lleidatana.
Macià havia ingressat a l’exèrcit a l’edat de 16 anys i va anar ascendint amb rapidesa.
L’any 1887 estava destinat a “lo Castell” de Lleida. L’any següent es casa amb la filla de l’arquitecte Agapito Lamarca, cosa que li permetrà relacionar-se amb l’alta societat lleidatana.
Sis mesos després d’haver elaborat el document, es produiran el coneguts fets del Cu-Cut, concretament el 25 de novembre, quan uns militars assaltaren la seu de la popular revista satírica. Macià fou crític amb aquella acció i això motivà que fos traslladat a Cantàbria.
Decebut va acabar abandonant l’exèrcit l’any 1907 per començar la seva fructífera carrera política. Molt probablement en les seves anades i vingudes a Lleida i a Vallmanya veuria la familiar silueta del seu “castell” amb un barreja de melangia i d’alliberament.