Passejada d’hivern a l'Alt Urgell

D’entrada, l’hivern no sembla el millor temps per dur a terme aquesta activitat, mig esportiva i mig bucòlica, però el cert és que pot resultar tan gratificant com al llarg de la resta de l’any. El fred tonifica els músculs i segons com també els ànims, de forma que el passeig a pas viu esdevé alhora un bon estímul per al cos i l’esperit, sobretot si l’escenari contribueix a convertir l’experiència en una sensació especial, màgica, gairebé poètica.

Els camins solitaris, els arbres despullats, els prats que denoten la fatiga acumulada des de l’esclat primaveral i han perdut momentàniament aquell verd gemmat que per allà dalt els fa tan característics, les muntanyes coronades per un serrell de neu.. Posem que per sortir a estirar les cames una estona escollim l’Urgellet, aquella plana oberta i amable als peus del Cadí, prop de la confluència de Segre i Valira.

Amb una mica de sort, el solet brillant de mig matí o de primera hora de la tarda acarona la pell i il·lumina el paisatge, que en aquesta època presenta un punt d’irrealitat, amb el brancam desguarnit de les capçades arbòries com tristos esquelets de llenya seca. Caminar sols o amb bona companyia, ni que sigui la d’un gos fidel, resseguint per exemple la pista que circumda el parc olímpic del Segre, vora el canal d’aigües braves, gaudint de la quietud de l’estació i la rara transparència de l’aire.A l’oficina de turisme del consell comarcal (passeig Joan Brudieu, 15, 973353112), faciliten un mapa-fulletó plegable amb nombroses fotografies, titulat Senderisme a l’Alt Urgell, que proposa trenta rutes a peu, cadascuna amb indicació de la distància total, la durada prevista i el desnivell.

El llistat inclou itineraris de llarg recorregut i també “itineraris verticals”, que impliquen fortes ascensions, tots ells amb la corresponent guia de dificultats, però avui aquí més aviat pensem en passejades plàcides i no gaire prolongades, si pot ser planejant, entorn de la Seu d’Urgell, com la número 7 per les ribes del Segre, que suposa 9 km i dues horetes, o la que va al poble d’Anserall en un trajecte i crono similars, o el camí de la Freita fins a Arfa o el tomb a la serra del Morral, que passa per Aravell.

Menjada d'hivern

Cal Pacho, carrer de la Font, 11 a la Seu d'Urgell. Telèfon 649856581.

Plats suculents i fumejants, amb ingredients calòrics submergits en salses espesses, extrets del receptari tradicional de la cuina popular pirinenca, són els que més venen de gust en aquest període de l’any i que tot just es poden trobar al restaurant Cal Pacho de la Seu, situat al primer pis d’una casa de pedra que data de 1774. Obert cada dia, només a l’hora de dinar.

El menú dels feiners per 17,50 euros inclou, per exemple, escudella, trinxat, fideus a la cassola, pastís de bolets, amanida de bacallà amb romesco, ventresca de bacallà a la catalana, braó o galta o peus de porc al forn (en el cas dels peus, farcits de gambes), flam o crema o profiterols casolans o bé iogurt de la Reula.