Jaume Cardona: “Fer pública la ubicació dels espais que retrato seria posar-los en perill”

Quan Jaume Cardona entra en una casa abandonada només segueix una màxima: Leave nothing but footprints / take nothing but photos. (Deixa només petjades, pren només fotos). Des del seu pefil La Makineta del Temps (@makinetatemps a X i Instagram) està documentant centenars d’espais que, literalment, ens permeten viatjar al passat. No insistiu, Cardona mai no revela la ubicació dels espais que immortalitza. 

Aquesta és una de les normes no escrites dels bons urbex (Urban Explorer). Hi ha dues raons per no fer-ho. D’una banda la competitivitat entre nosaltres: aconseguir l’exclusivitat de les fotos. L’altra, sobretot ara que amb les xarxes socials la informació corre massa ràpid, és no posar en perill els llocs. Si fes públics alguns dels espais que retrato, no m’estranyaria que al cap de poc temps ja hi hauria entrat algú amb menys sensibilitat i més males intencions. 

Segur que s’ompliria de tiktokers, instagramers i influencers millenials en general. Jo soc més de la vella escola. Per a mi el protagonista és l’espai i el temps, mai no sóc jo. Ara hi ha un corrent més exhibicionista i et trobes gent que s’enfila a un piano del segle XVII per fer-se una foto i ni es pregunta si el pot fer malbé. Li és igual. 

Mai no manipula els espais en favor de l’estètica? No tindria cap sentit. Si tu mous algun objecte de lloc, a banda que estàs alterant una realitat que no et pertany, és probable que deixis la marca de la pols, i això fa lleig a la foto. Tu has d’entrar, fer fotos i ja està. 

No ha tingut mai la temptació d’endur-se res? No. És clar que veig moltes coses que em fan gràcia, però no són meues. A més a més, si al sortir em trobo els Mossos d’Esquadra que m’estan esperant perquè algú els ha avisat, cosa que m’ha passat diverses vegades, no és el mateix tenir les mans buides que les butxaques plenes. Però encara que sigui una norma no escrita dels urbex, sé de gent que a vegades agafa coses i després se les reven per internet. Jo no podria. 

Ni una cosa molt petita i sense valor? Una vegada vaig endur-me una documentació històrica d’un edifici de titularitat dubtosa. Era la segona vegada que hi anava i algú altre hi havia entrat i, per robar el mobiliari, havia llençat la documentació per terra. Davant la possibilitat que es fes malbé me la vaig endur i la vaig fer arribar a l’arxiu de referència sense fer soroll. 

Una altra norma del decàleg del bon ‘urbex’ és no demanar permís per entrar. Però tampoc trencar res ni violentar la propietat. Sempre porto una escala telescòpica de cinc metres per si he d’entrar per una finestra del primer pis, i mentre soc dins la recullo i la guardo, no sigui cas que caigui o me la prenguin i em quedi tancat a dins. 

Per a la Makineta del Temps, però, sí que ha demanat alguns permisos. Més aviat em conviden. De vegades em truca gent per explicar- me que al seu poble hi ha un cinema abandonat o algú que té una casa molt vella on fa dècades que no posa els peus ningú i ara, per les raons que sigui, pensa que és interessant documentar-ho.