La intel·ligència artificial entrarà a les aules el 2024

La proliferació de noves eines d’intel·ligència artificial (IA) generativa ha provocat una disrupció en diferents àmbits, i el panorama educatiu no n’ha quedat exempt. La gran popularitat i facilitat d’ús d’aquestes tecnologies, combinada amb les enormes possibilitats que ofereixen, ha donat pas a un seguit d’eines i aplicacions que obliguen a replantejar el desenvolupament pedagògic.

Desirée Gómez Cardosa i Guillem Garcia Brustenga, experts en detecció i anàlisi de tendències de l’eLearning Innovation Center (eLinC) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), han estudiat les principals tendències que involucren la IA en l’entorn educatiu. Un seguit de canvis que aportaran noves possibilitats de millora del procés educatiu, però que també tenen associats alguns riscos sobre els quals cal estar advertit.

Un dels canvis més espectaculars serà la generalització de la IA per crear vídeos d’avatars, que poden ser protagonitzats per persones reals o fictícies.

Gràcies a diverses eines de producció aquestes representacions humanes generades per computador permetran, per exemple, als professors crear avatars seus que facin classe en l’idioma nadiu de tots els alumnes, encara que en realitat no el parlin. Una altra novetat serà l’adopció d’aquesta tecnologia per part del professorat com a suport per a la preparació d’assignatures.

Els xats conversacionals, com ara ChatGPT, i eines com ChatPDF ajudaran a planificar el curs, cercar i indexar informació, perfilar propostes metodològiques o suggerir recursos educatius en línia, per posar alguns exemples. La quarta tendència té a veure amb la integració inevitable de la IA en els estudis artístics com una eina més de creació per elaborar obres innovadores i, fins ara, impossibles o per fer tasques d’assistència en el procés creatiu.

Midjourney, DALL·E o Runway són algunes de les plataformes que ja permeten treballar en la creació d’imatges i de vídeo per generar obres d’art visual d’alta complexitat. L’aprenentatge adaptatiu basat en la IA permetrà també optimitzar l’educació en funció de les necessitats úniques i l’evolució de cada estudiant.

Pel que fa als docents la IA permetrà a reduir l’externalització i els costos, així com estalviar temps en l’elaboració dels continguts. Però tot plegat també té els seus perills i així ho adverteixen els autors de l’estudi.

En aquest punt caldrà ser molt curosos i estat atents en una delegació excessiva en la IA de tasques pròpies dels docents. A més a més, hi ha riscos més específics, com el fet que la sofisticació de les eines per crear avatars o replicar veus pot donar peu a la desinformació o la suplantació de la identitat, o que la integració de la IA en el procés artístic qüestiona com s’estableix la propietat intel·lectual i pot obligar a redefinir el concepte del procés creatiu.“Aquestes tendències demostren que la IA generativa pot ser una eina molt potent i transformadora, però també planteja desafiaments importants i no podem permetre que una dependència excessiva faci minvar el valor de la interacció humana i el pensament crític en l’educació.

Per tant, la col·laboració entre docents, estudiants i desenvolupadors serà clau per a una integració exitosa d’aquestes noves possibilitats en l’educació. L’equilibri entre la tecnologia i la humanitat serà clau per aprofitar plenament el potencial de la IA”, conclou el coautor de l’anàlisi, Guillem Garcia Brustenga.