Mechta: milionaris d’amor

L’aparició d’un clàssic estranger traduït al català sempre és una gran notícia. La traducció permet a la llengua d’acollida assimilar i incorporar les virtuts de la cultura d’origen.

Per això traduir, més que trair, és enriquir. Per què ve a tomb aquesta reflexió? Doncs perquè Yordanka Hristova, Teodora Grigova i Yordanka Ivanova, tres lleidatanes d’origen búlgar formades al CNL de Lleida, han adaptat al català la peça teatral El milionari, de Yordan Yovkov (Zheravna, 1880-Plóvdiv, 1937). L’han adaptat i l’han estrenat al Teatre de l’Escorxador de Lleida amb un èxit rotund.

La companyia que va portar el text a escena va ser creada per la mateixa Yordanka Hristova amb la voluntat d’harmonitzar la seua cultura nadiua amb l’adoptiva. Es tracta d’una jugada mestra: lluny de renunciar als teus orígens, encara els accentues amb una paleta de colors exòtics –que, al seu torn, s’impregna igualment de pinzellades misterioses–. Mechta. Així es diu la companyia: somni en búlgar.

Aquest somni arrenca amb un treball universitari de Hristova, a partir del qual observa la llengua que adopten 11 persones de la seua comunitat en arribar a Catalunya: 3 opten pel català; la resta s’inclina pel castellà i rebutja explícitament el català. Com a bona científica, Hristova, després de plantejar el problema (el rebuig sempre en pressuposa un), hi busca un remei: crea l’associació Conta’ns les Tradicions Búlgares en Català.

Aquest grup es troba periòdicament per parlar d’allò que els conforma (la cultura búlgara) en la llengua pròpia del territori que els acull (el català). I en resulta un producte: un calendari, una recepta, etc.

Quan l’associació ja marxava sola, Hristova, dotada amb la virtut de l’acció aristotèlica (el moviment per i per a l’amor), que s’oposa a la passió (l’estatisme estèril), va decidir endegar una companyia teatral per difondre en català la literatura búlgara. El fet il·lustra com d’un moviment migratori, que per si mateix no és positiu ni negatiu, se n’extrau un actiu; és a dir, un bé en si mateix.

I si l’any passat Mechta estrenava per primer cop a l’Estat espanyol una obra de Yordan Yovkov, aquest Sant Jordi representarà una selecció de contes tradicionals búlgars més un de l’autor Angel Karalitxev, La llàgrima materna. I l’any que ve..

Amb una directora com Verònica Gistau i una nòmina d’actors com Anna Frutos o Gonzalo Céspedes, entre d’altres, més les traductores que hem anomenat, i el motor de Hristova, de Mechta, en podem esperar una pluja de diamants.Més enllà de felicitar i felicitar-nos per l’existència d’aquest somni, volem acabar aquest paper demanant un mechta per a cada comunitat que ha vingut a instal·lar-se a la nostra ciutat i al nostre país i les que ja hi viuen aposentades d’anys ençà. La pluja aleshores serà un diluvi. I quan plou, recordem-ho, ho fa per a tothom. Si és per somiar..