Kike García: “A vegades la gent oblida que les persones amb discapacitat també tenim gust”

El proper cap de setmana se celebra l’Animac, la Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya, que acull Lleida. Una de les xerrades menys previsibles d’aquesta edició és la de Kike García, tècnic del programa Ga11y de la Fundació ONCE. Enginyer informàtic de formació i professió, García assessora empreses del sector del videojoc i l’audiovisual en processos d’accessibilitat. Defensa sense fissures que els videojocs són alguna cosa més que entreteniment: són una bona eina de socialització i per això tothom ha de tenir opcions a jugar-hi.

Des del projecte Gally de la Fundació ONCE promouen l’accessibilitat al sector del videojoc.

Quan vas a buscar feina no n’hi ha prou amb el currículum i l’experiència laboral, també et fan proves de personalitat. Hem descobert que els videojocs poden ser molt importants per millorar les anomenades habilitats toves, ajuden a treballar la socialització i tot els beneficis que això comporta.

Quan era petit jo no podia anar al parc a córrer amb els altres nens. Els meus amics són meravellosos, però van trigar uns quants anys a arribar a la meua vida. Quan vaig descobrir els videojocs també vaig descobrir que no havia de sortir de casa per conèixer gent, els amics podien venir a casa.

Fa quinze anys els comandaments per jugar no estaven adaptats, com s’ho feia?

Si realment volies jugar t’espavilaves i buscaves fórmules imaginatives per fer-ho. Jo vaig començar amb el comandament de la PlayStation2. Amb les mans feia servir els botons i amb la barbeta movia el joystick. Fins que no han sortit els comandaments adaptats he passat vint anys jugant així.

Ara és un sector més sensible?

L’accessibilitat està de moda i d’això ens aprofitem les persones amb discapacitat. L’organitació mundial de la salut ha dit que el 2050 més de la meitat de la població tindrà algun tipus de discapacitat, ja sigui sobrevinguda o de naixement. Les empreses i les administracions també veuen que adaptar el món és una aposta de futur perquè potser algun dia són ells, els responsables que prenen les decisions, els que potser ho necessitin.

Les empreses que són més sensibles també poden tenir una millor imatge social i això ho veuen amb bons ulls. Ara les companyies de videojocs han descobert que les persones amb discapacitat també juguen i que tenen diners per gastar.

Es tracta d’atreure clients potencials?

La indústria ha passat d’ignorar les persones amb discapacitat a disputar-se aquest mercat. Això és bo, ens beneficia. És cert que el col·lectiu demana un comandament universal que funcioni amb totes les consoles, però això no passarà. Les empreses volen competir i cadascuna té el seu comandament.

Els ha provat tots? Sí. 

Quin li agrada més?

Aquesta pregunta és punyetera [Pensa]. Ofereixen coses diferents. A mi personalment em va més bé el de la Play, pero com a tècnic d’accessiblitat et diré que potser els comandaments d’XboX i Nintendo són més versàtils, potser tenen més possibilitats. Ara podem escollir i provar, que és molt bo.

Al final també cadascú té els seus gustos. A vegades la gent oblida que les persones amb discapacitat també tenim gust i que no té per què agradar-nos una cosa només pel fet que l’han feta per a nosaltres.

Els comandaments tradicionals condicionaven el tipus de propostes a les quals podia jugar?

Totalment. Jo mai podia jugar als shooters, els de disparar. Com que necessites utilitzar els dos joysticks (un per moure’s i un per disparar) i només tinc una barbeta, m’era impossible. Sempre he de jugar a aventures i acció amb personatges en tercera persona.

Vostè és enginyer informàtic, a la carrera també va ser complicada l’accessibilitat?

No, a la carrera el que em va passar és que em va coincidir amb una època de descoberta. El primer concert, el primer parc d’atraccions, la primera nit a casa d’un amic..

Però de seguida em vaig haver d’espavilar i centrar-me. Els meus pares sempre em van dir que havia d’estudiar perquè la majoria de professions no estaven pensades per a mi, que m’havia de buscar una feina on la meua discapacitat no fos limitant.

Amb el projecte Ga11y de la Fundació ONCE assessoren empreses del sector del videojoc.

L’objectiu de Ga11y és promoure la igualtat d’oportunitats al sector del videojoc. Una de les línies de treball és assessorar empreses nacionals i internacionals, com Microsoft i PlayStation, per millorar l’accessibilitat dels seus projectes. Tot sota estrictes contractes de confidencialitat.

Un dels discursos que promouen va més enllà de la integració social, defensen que els recursos d’accessibilitat són útils per a tota la societat.

L’accessibilitat no només ens beneficia a les persones amb discapacitat. Potser a casa teua hi ha molt soroll i has d’activar els subtítols; o la televisió et queda lluny i necessites posar les lletres més grans. No cal ser discapacitat per gaudir de productes més accessibles.