‘Speedwatching’

Qui no ha rebut un missatge de veu per Whatsapp i ha provat d’escoltar-lo augmentant-ne la velocitat? Aquesta decisió, que ens pot semblar innòcua, o fins i tot divertida, resulta que pot esdevenir un problema quan ho convertim en la manera habitual de consumir continguts audiovisuals de tota mena. La sensació que el volum de continguts que volem consumir és superior al que podem consumir, ha convertit aquesta pràctica en una estratègia per guanyar temps.

De fet té un nom: speedwatching (mirada accelerada). Es tracta, com poden intuir, de consumir vídeos i pòdcasts a velocitats superiors a les originals.

Una pràctica que, és clar, planteja interrogants sobre els seus efectes en la comprensió i el processament de la informació.Segons experts en psicologia i educació, l’speedwatching pot tenir diverses conseqüències, especialment entre els joves en període de formació. Sylvie Pérez, psicopedagoga de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), assenyala que “aquesta pràctica pot afectar negativament habilitats com l’atenció, la retenció i la comprensió dels continguts”.Aquesta opció de visionat la va implementar YouTube el 2010 i progressivament l’han incorporat la resta de plataformes d’streaming o xarxes socials.

Es tracta de multiplicar fins a dues vegades la velocitat normal del contingut, estratègia que estan normalitzant molts usuaris, tant per al consum ociós com al fixar coneixements en un procés de formació.La motivació darrere de l’speedwatching és diversa: des de la suposada falta de temps fins a l’ansietat que alguns joves experimenten davant la idea que s’estan perdent alguna cosa. Aquesta pràctica pot oferir una gratificació immediata, però també pot conduir a un processament superficial de la informació, minvant la comprensió i l’aprenentatge significatiu.Malgrat que alguns estudis suggereixen que els adults joves poden adaptar-se a aquesta pràctica sense grans conseqüències, els experts adverteixen sobre els possibles riscos.

Cada contingut multimèdia té la seva pròpia complexitat i profunditat, i accelerar-ne la reproducció pot limitar l’experiència de l’usuari i el seu potencial d’aprenentatge.En definitiva, l’speedwatching planteja un dilema entre l’eficiència i la comprensió profunda del contingut. Per evitar efectes negatius, és important promoure un consum conscient i responsable, especialment entre els joves, considerat un col·lectiu vulnerable als impactes d’aquesta pràctica.Segons alguns estudis, veure-ho tot accelerat podria tenir conseqüències en el desenvolupament cognitiu dels joves, ja que el seu cervell encara està en procés de formació i maduració.

La sobreestimulació constant a la llarga podria dificultar la capacitat d’atenció, retenció i processament de la informació, afectant el seu rendiment acadèmic i el seu benestar psicològic.Alguns experts també destaquen els possibles efectes a llarg termini en la societat. El consum excessiu de contingut multimèdia a velocitats accelerades pot contribuir a la deterioració de la capacitat de concentració i reflexió crítica de la població en general, posant en perill la qualitat del debat públic i el pensament profund.Per tant, és essencial promoure una consciència crítica sobre els hàbits de consum digital, fomentant la reflexió i la moderació en l’ús de l’speedwatching.

A través de l’educació i la sensibilització, podem ajudar les futures generacions a navegar de manera responsable en el món digital i a preservar les seves capacitats cognitives per a un futur més saludable i equilibrat.