Desè aniversari de l’Espai Transmissor de Serò

Deu anys ja des de l’obertura d’un equipament tan especial, i incomprensiblement desconegut, com l’Espai Transmissor del túmul megalític de Seró, agregat d’Artesa de Segre a quatre quilòmetres d’aquesta vila per la C-14, direcció Ponts. Alerta: per accedir-hi cal fer cas omís del rètol “Camí de Seró” i no desviar-se a la dreta fins passats uns centenars de metres, per una carretera local que s’enfila un quilòmetre més cap al peu del pujolet on s’aixeca el nucli dominat per l’església i un casalot amb aires de castell.

Allí s’aparca a l’antic camp de futbol, vora les escoles i a poques passes de l’espai museístic en qüestió, sorprenent i notable per diversos motius, perquè amb les restes arqueològiques que atresora conforma un conjunt en què desvetllen gairebé per igual la curiositat del visitant el contingut i el continent.

Obra de l’arquitecte Toni Gironés mereixedora de premis per la seva originalitat, com el FAD de disseny, a més d’objecte d’exposició a Basilea i representant de Catalunya a la Biennal de Venècia, el projecte constructiu a base de parets de totxo i forjats de ferro podria confondre’s amb alguna de les granges dels voltants, encara per concloure.

La idea, certament reeixida, consistia en edificar un estoig sostenible, adaptat al terreny i integrat a l’entorn, per exhibir en un marc idoni i conforme al seu interès una joia tan valuosa com és la sèrie d’enormes trossos de pedra traslladats des d’una tomba prehistòrica descoberta el gener del 2007 allà a prop, durant l’excavació del canal Segarra-Garrigues. En realitat, uns fragments petris esculpits fa 5.500 anys, corresponents a dos menhirs anteriors a la seva funció funerària, el major dels quals de sis tones de pes i set metres d’alçada, segons que sembla el més alt trobat mai a tot Europa.

A aquella espècie de santuari místic que els acull, al ventre del recinte, s’hi arriba després de recórrer un seguit de sales amb vitrines plenes de peces recuperades, textos informatius, fotografies i gràfics, i a continuació un laberint de passadissos que juga amb clarobscurs i sons, incloent silencis arcans, fins a aconseguir l’efecte iniciàtic desitjat. Instructives visites guiades d’una horeta, dissabtes i diumenges a les 11, 12 i 13 (reserves i concertació per a grups entre setmana al 661224195).

Al mateix poble de Seró, els socis David Romero i Josep Sala elaboren des del 2012 les cerveses artesanals Ponent, emprant productes de qualitat com la malta o el llúpol que aporta el punt desitjable d’aroma i amargor. Les diverses referències, amb etiquetes de colors vius, poden ser trobades en locals d’hostaleria i comerços de la plana o del Pirineu, a banda de botigues selectes d’arreu de Catalunya.

Més rosses o rogenques, més daurades o torrades, més seques o escumoses, més llupolades o maltoses, més fortes o suaus (entre 5 i 8 graus), més senzilles o complexes, alguna amb notes tropicals, d’estil Blonde o IPA o Dubbel o Tripel, totes constitueixen un bon glop saborós i refrescant.