Un plaer benèfic

No pas malsà ni a la llarga perjudicial, com la majoria dels plaers, que ja avisa la cançoneta sobre la seva condició d’il·legals, immorals o propiciadors de sobrepesos, malmetent-nos tard o d’hora l’equilibri físic i també l’espiritual. No, de cap manera: llegir procura només beneficis al cos i també a l’ànima, suposant que tal cosa existeixi.

Ho confirma, en termes força més argumentats i científics, la darrera obra de Sebastià Serrano, El regal de la lectura, editada per Ara Llibres, una espècie de novel·la de tesi, en realitat bastant més tesi que novel·la, en el sentit que la trama s’hi posa al servei del missatge que l’autor pretén transmetre, en resposta al subtítol: Què passa al nostre cervell quan llegim?. L’encapçalament del penúltim capítol, Llegir conrea memòries, resumeix allò que el prestigiós lingüista defensa al llarg d’un relat assagístic en què alterna ficció amb testimoni i neurociència amb experiència, conclòs per un avís ben oportú en l‘actualitat respecte a la qüestió candent del fracàs escolar, degut en bona part a la substitució per pantalles de la lletra impresa de sempre com a mitjà de coneixement i aprenentatge.

Un dels millors exercicis per mantenir el cervell en bon estat i optimitzar el funcionament de la ment, comença apuntant l’extensa llista d’avantatges que se’n deriven. Llegir estimula el desenvolupament cognitiu, esperona atenció i concentració, empatia i emotivitat, alhora que ajuda a prevenir la degeneració cerebral, perquè es tracta d’una activitat que engega un munt de processos mentals com percepció, llenguatge, raonament, emocions i sentiments.

De retruc, com sigui que la informació lingüística viatja per una extensa xarxa de circuits neuronals, l’acció lectora esdevé una gimnàstica que preserva la memòria i afavoreix la salut mental, a banda d’enriquir el nostre món interior. Especialment literatura, puntualitza l’il·lustre bellvisenc, que ho explica de forma prou entenedora: “A l’hora de llegir narracions complexes, la comprensió requereix una certa capacitat de representació”.

Atès que molts elements hi són tan sols insinuats, complementem els detalls omesos al text amb la pròpia imaginació o galeria de records, per exemple posant cara als personatges o imatge als escenaris, fins al punt que el nostre cervell activa els mateixos espais que si visqués de debò la realitat de paper.