La singular història del croissant

Fa unes setmanes que es va celebrar el dia mundial d’un aliment que agrada pràcticament a tothom. De fet, no sé si conec ningú a qui no agradi.

Tot i que molts de vostès creuen que és el màxim exponent de la gastronomia francesa, l’origen més aviat els fraparà. Hi ha algú que pugui aixecar la mà i dir que mai ha menjat un croissant? És més, qui no ha anat a França sense caure en la temptació d’aquesta massa cuinada al forn amb dues banyes en forma de mitja lluna creixent?

I és que la seva forma original ens hauria de fer sospitar, ni que sigui una mica, en què està inspirat, a què pot rendir homenatge.

La història gastronòmica –ja ho he fet palès diverses vegades en aquesta secció– no acostuma a tenir un minut zero en què puguem afirmar que tal dia de tal any el cuiner tal o el pastisser qual va crear tal cosa o tal altra. Però respecte al croissant sí que podem confirmar que va néixer a la Viena del sacre imperi romà.

Conta la història que els otomans, a finals del segle XVII, varen conquerir bona part de l’Europa de l’Est, després de mesos assetjant la capital del sacre imperi. Finalment els vienesos varen poder parar-los els peus i els otomans es van rendir.

D’aquesta fita històrica, era l’any 1683, se’n diu que els pastissers de la ciutat van avisar les tropes aliades de l’arribada dels otomans. El pla militar era atacar sorpresivament les delmades tropes enemigues.

I així és com s’aconseguí aturar les intencions del visir Kara Mustafà, en una batalla històrica al turó de Kahlenberg.Els flequers de la ciutat, en gratitud i en commemoració per haver vençut els guerrers de la mitja lluna, van celebrar la gesta començant a enfornar i a coure els Kipferl, que vol dir mitja lluna. S’ho imaginen? Estem parlant d’uns panets en forma de lluna, ergo un croissant.

No us ho sembla? Aquesta història està recolzada per la prestigiosa enciclopèdia Larousse Gastronomique, així que sembla plausible que sigui l’origen de l’actual croissant. No obstant això, no és simplement una adopció aleatòria per part dels francesos d’aquest dolç austríac, sinó que aquí hi entra en joc Maria Antonieta.

Els sona? És la princesa austríaca que es va mudar al palau de Versalles de París per casar-se amb Lluís XVI. Capritxosa, va reportar als xefs de palau que trobava a faltar els seus dolços predilectes (els Kipferl), i és així com arribaren a la cort francesa.

Però la cort no és el poble, de manera que cal esperar uns anys fins que el pastisser austríac August Zang va fundar la Boulangerie Viennoise al carrer Richelieu 92 de París l’any 1838. Així és com realment els parisencs van adoptar aquest dolç vienès.

Això sí, fent-ne una versió a la francesa. Van convertir aquella massa de pa dolç en una massa fullada plena de mantega.

Van mantenir més o menys la forma de mitja lluna i el van començar a anomenar croissant. En francès croissant significa creixent.

Ara que ja saben la rocambolesca història que ens ha dut aquests dolços indispensables fins a nosaltres, potser és hora de menjar-ne un per esmozar.