El centenari del ferrocarril a Balaguer

Cent anys de ferrocarril a Balaguer, des del 3 de febrer de 1924. Atenció: ferrocarril de via ampla, l’anomenat ample ibèric, 1.668 mil·límetres entre rail i rail en comptes dels 1.435 de l’ample internacional de la resta d’Europa, excepte Portugal i Rússia.

Perquè a la capital de la Noguera ja s’hi podia accedir amb tren en 1905, si bé per via estreta, un metre just d’amplària, gràcies al “trenquet” procedent de Mollerussa, clausurat en 1951, el mateix any que la línia convencional arribava a la Pobla de Segur.

Per commemorar l’efemèride, res millor que desplaçar-se fins a Balaguer a bord d’un dels moderns, confortables i ràpids automotors que ara mateix cobreixen el trajecte des de Lleida (o baixar del Pallars Jussà, si el lector viu en aquella comarca).

L’horari de circulacions es pot consultar a internet, però una proposta raonable per un dia d’entre setmana seria el comboi que surt de Lleida-Pirineus a les 10.47 i arriba a destí mitja horeta més tard, per tornar, ja havent dinat, amb el de les 16.37 o el de les 18.08. Els dissabtes, pujada a les 11.10 i baixada a les 16.23 o a les 17.58.

Diumenges, amunt a les 10.47, avall a les 16.22 o 17.58 o 19.17. Entremig, es pot aprofitar l’estada a la ciutat dels comtes d’Urgell per fer un tomb al seu monumental nucli històric, a l’altra riba de Segre, i si és dissabte recórrer el mercat matutí a la cèntrica, vasta, quadrangular i porticada plaça del Mercadal, a més de dinar en algun dels seus reputats restaurants i anar de compres als comerços locals.

També val la pena dedicar una estona a l’exposició a l’aire lliure sobre el referit centenari en uns plafons amb fotos d’època i textos ran d’andana, a banda i banda de l’estació, notable edifici rehabilitat entre el 2002 i el 2006, les singularitats arquitectòniques del qual són els cossos adossats a cada costat amb balustrada superior i alguns formalismes clàssics com frontons laterals amb òculs circulars i els coronaments de frontisses i motllures. Una altra mostra permanent, allà a la vora mateix, és un conjunt d’antics mecanismes ferroviaris, en concret semàfors i palanques per senyals i canvis d’agulla, amb el cartell informatiu corresponent.

Davant de l’estació balaguerina, a la cantonada del carrer Sant Crist, es pot esmorzar, fer l’aperitiu o dinar i adquirir aliments exclusius a la pernileria gurmet Racó Ibèric, fundada per Miquel del Águila tretze anys enrere i que obre de 7 a 17, excepte diumenge. Especialitzat en pernil ibèric, sobretot de la marca pròpia La Rosa Ibèrica, de Guijuelo, i Cinco Jotas, així com embotits, formatges, conserves i altres productes de qualitat, a més de vins Costers del Segre, Rioja o Ribera del Duero, que tant s’hi poden comprar com degustar en un espai acollidor de mitja dotzena de taules.

Pocs plats cuinats però selectes: canelons, paella, sardines fumades, pop a la gallega, melós, costellam, etc.