Després de 30 anys a l'ombra, Borja Penalba signa el seu primer treball en solitari

Trenta anys donen per a molt. En la música d’autor catalana és un home respectat, un guitarrista solvent que molts han volgut tenir a les seues files.

A banda de projectes col·lectiu com Dropo o Ovidi4, sobretot ha sigut company de viatge, músic d’estudi i guitarrista de gira de noms com Obrint Pas, Sílvia Pérez Cruz, Lluís Llach, Albert Pla, Mieria Vives, Feliu Ventura, Miquel Gil o Maria del Mar Bonet. Després de tres dècades treballant incansable a segona fila, per fi Borja Penalba ha decidit fer un pas endavant i posar-se ell sol al centre de l’escenari.

El resultat és un disc en què demostra –una vegada més– les seues aptituds i recursos musicals. Amb la seua veu ronca i acompanyat en cada peça per aquells instruments que més li escauen –ara un piano, ara un quartet de corda, ara un acordió–, Penalba va desplegant un repertori en què podrem intuir tangos, valsos, rock i fins i tot alguna cançó de bressol.

En les lletres, la majoria en català, el músic valencià combina l’elaboració pròpia i poemes de Joan Fuster, Marià Villangómez o Bertolt Brecht. Un disc per escoltar tranquil·lament a casa i per gaudir de les capes i els matisos.

Un disc que de ben segur tindrà una posada en escena molt ben travada.