NOTES AL MARGE
Dies sense data
Àlex Susanna publica un dietari en què només trobem les dates del primer i el darrer dia, una agenda trufada de reflexions i notes crítiques al marge
En un moment del seu nou dietari, La dansa dels dies, editat per Proa, Àlex Susanna afirma que ja fa temps que aquesta mena de literatura personal és la que més l’omple i interessa. Potser per això és la que darrerament practica més.
Aquí mateix s’han ressenyat les seves últimes mostres del que ell cataloga com a “transgènere”, Paisatge amb figures, del 2019, i El món en suspens, del 2022.
La particularitat d’aquests dietaris de l’escriptor i gestor cultural barceloní és l’absència de dates.
Una sèrie d’anotacions no situades al calendari, la majoria reflectint la vida intel·lectual i social de l’autor. Lectures, concerts, converses, visites a exposicions o a tallers d’artistes, dinars seguits de llargues sobretaules amb personatges vinculats a algun àmbit de la creació, viatges i caps de setmana a Queralbs i Calaceit..
Una agenda trufada de reflexions i notes al marge, gosaria dir que en general més àcides o crítiques, qui sap si en el fons també més sinceres, que als volums anteriors. En aquest sentit, no deixa de sorprendre la desinhibició a l’hora de fer palès l’amor conjugal, així com de passar comptes amb alguns col·legues i coneguts, incloent el seu pare, un home culte a qui acusa de viure la vellesa completament amargat, reclòs al propi món i desentès de la família, en especial dels nets.
Cosa que porta el seu fill a la conclusió que “la bondat i l’afecte són molt superiors i preferibles a segons quines formes d’intel·ligència”. El recull d’apunts temporals però sense datació concreta, excepte el primer i l’últim, s’inicia el 17 de febrer del 2021 comentant la mort del poeta Joan Margarit, a qui retreu una “necessitat insaciable de reconeixement”, i es clou el 24 de febrer de l’any següent, amb la notícia de la invasió russa d’Ucraïna.
Entremig, els al·ludits testimonis d’una activitat permanent, enriquidora i estimulant, amb tres protagonistes que als lectors ponentins els resultaran propers. El primer, Jordi Pàmias, el poeta de Guissona, que en una trobada li porta el seu nou poemari Llum de Terra Santa i de qui elogia la “perseverança lírica que el fa tirar endavant malgrat tot”.
El segon, el pintor muralista Josep Minguell, a qui va a veure al seu antic molí d’oli de Tàrrega adaptat com a domicili i taller. El tercer, el filòleg Jordi Mir, en el decurs d’una breu estada al Pallars Jussà, que qualifica de “gran país”.
