Entre dos verds: passeig amb cotxe o bicicleta per les verdors cerealístiques de la Segarra

Malgrat la sequera persistent, atenuada una mica per les boires de principis de febrer, que devien deixar un ditet o dos de saó, i alguna pluja esparsa durant aquell mateix mes, la Segarra llueix com cada any en aquestes dates quasi primaverals la característica catifa verda dels sembrats, tot un espectacle natural que paga la pena d’anar a veure ni que sigui només un cop per temporada.

Avui proposem una excursió per aquelles suaus ondulacions cerealístiques, tot i que potser la verdor que les recobreix no sigui tan densa i gemmada com en anyades precedents, conduint o pedalant, no cal ni dir que també a peu, si bé en aquest supòsit no parlaríem ja de mitja jornada sinó de destinar el dia sencer o potser part de l’endemà a recórrer el trajecte, que suma uns quaranta quilòmetres, amb sortida de Cervera i retorn a la mateixa ciutat, direcció al port de la Panadella, transitant per dues valls: pujada per la del Sió i descens per la de l’Ondara.

Un itinerari que permet admirar dos paisatges diversos, que és com dir dos tipus de verd, perquè el “color de l’esperança” no resulta sempre uniforme, sinó que presenta matisos, segons les condicions o la humitat de la terra, l’altitud, la situació a obaga o solana, la data de la sembrada, la qualitat de llavors o adobs, entre d’altres factors, de la mateixa manera que no són tampoc iguals el verd del blat que el de l’ordi, els dos cereals dominants, el primer un pèl més fosc. Enfilant el curs del Sió per la vella carretera de Calaf, es va fins a Montfalcó Murallat, per desviar-se cap a Vergós Guerrejat i Freixenet, tots tres pobles amb tant d’encant que mereixen una aturada, i arribar a dalt a Sant Guim (una alternativa consisteix en fer el tomb per Estaràs i la font del Sió, sota Gàver, per acabar també a la vila de l’estació).

Des d’allí, seguir cap a Montmaneu i la Panadella, on es pot trescar fins a la vella torre circular que domina el panorama, per descendir a través de l’ampla i riallera ribera de l’Ondara, no per l’autovia sinó l’antiga N-II, visitant les localitats de Pallerols, Sant Antolí i Sant Pere dels Arquells, cadascuna amb bonica esglesiola romànica.

El nucli de la Panadella s’aixeca a l’aiguavés de les valls de l’Ondara i de l’Anoia, per tant de les conques del Segre i del Llobregat.

Bastant més solitari des que l’autovia n’ha desviat el trànsit, encara s’hi pot dinar en un dels dos restaurants, el Bayona i el Parada, sobretot al segon, inaugurat en 1951, que obre de dijous a dilluns des de les 8 a les 16. El local, d’un entranyable regust retro, es divideix en una botigueta a l’entrada de productes d’alimentació de la zona i el menjador darrere una gran arcada de fusta en què cambrers vestits de cambrer serveixen plats tradicionals del país i substanciosos esmorzars de “forquilla i ganivet”. Menú diari per 20 euros, el cap de setmana a 34.