Mariona Esquerda: “La ciència la financem entre tots i hi ha d’haver un retorn a la societat”

Nascuda a Lleida el 1989, Mariona Esquerda va marxar a Barcelona per llicenciar-se en física i fer un màster en geofísica a la UB i ja no va tornar. Actualment treballa fent divulgació científica per a l’Institut de Recerca Max Planck de Dresden, Alemanya, i manté actiu el perfil ‘Dimoni de Maxwell’, on fa vídeos sobre fenòmens curiosos de física. Forma part del col·lectiu Neurones Fregides de divulgació científica en català, amb el qual han signat el llibre ‘Per què els elefants no tenen càncer?’, publicat per Rosa dels Vents.

Com neixen les Neurones Fregides? En plena pandèmia ens vam anar coneixent un seguit de gent que fèiem divulgació científica a les xarxes en català. Cadascun anava pel seu compte i vam decidir reunir-nos. Al marge de la covid la reunió hauria sigut virtual de totes maneres perquè la majoria vivim escampats arreu del món. Vam fundar Neurones Fregides per unir esforços i compartir seguidors. 

Quina és la mitjana d’edat de les ‘neurones’? Jo soc la més gran i en tinc trenta-cinc. El més jove encara està acabant la carrera. 

Teniu vocació d’arribar a tothom o se us nota el biaix generacional? La vocació d’arribar a tothom hi és, però tots vam optar per les xarxes socials com a canal principal i això, per tant, segurament exclou qui no les faci servir. 

Divulgació i xarxes és una combinació que permet molts formats. Cadascun de la quinzena de membres segueix amb el format que li és més còmode. Alguns fan vídeos curts d’un minut amb talls de veu ràpids i molts canvis de pla; d’altres fem vídeos més llargs de quinze minuts i alguns fan articles en un blog. 

En general busqueu feedback de gent que no és del ram abans de compartir un contingut? Jo l’hi ensenyo al meu marit, encara que el filtre és una mica trampós perquè ell també és científic. Al llibre hem treballat diferent, tots l’hem deixat llegir a una persona científica del nostre camp, una científica d’un altre camp i una tercera que no era científica. Amb aquests tres filtres hem mirat de ser rigorosos des del punt de vista científic i que s’entengui 

A la divulgació científica el més habitual és trobar- hi científics i periodistes. Què admireu els uns dels altres? Els avantatges que tenen els periodistes respecte als que venim de ciències és a l’hora de redactar. Estan més avesats a saber explicar les coses i nosaltres hem de fer un esforç més gran per bastir un relat. Ells, per contra, tenen més dificultats per entendre la ciència que han d’explicar. 

D’uns anys ençà tinc la sensació que la ciència té més motivació per explicar-se. Un dels motius importants pels quals la gent ha de tenir una major cultura científica és que la ciència la financem entre tots i hi ha d’haver un retorn a la societat. Hi ha d’haver un esforç per ser explicada i un esforç per ser entesa. La gent ha de saber per a què serveix la recerca, hem d’entendre per què la financem. La recerca científica fa avançar la societat i moltes decisions polítiques estan basades en coneixements científics. Un dels pilars de Neurones és la idea que la ciència és cultura. Saber història et dona uns principis per entendre el present i amb la ciència també passa. 

Treballeu en diferents llocs del món, quines diferències hi ha en la divulgació científica? Als Estats Units té més pes. Tinc la sensació que la cultura científica bàsica és més alta que aquí. També és cert que vivia a Princeton, on hi ha una universitat molt potent, i això potser esbiaixava la mirada. 

Heu nascut a les xarxes i heu escrit un llibre. El següent pas són els mitjans tradicionals? Doncs sí, en breu començarem a col·laborar amb un nou programa del 3Cat amb el periodista Pere Renom.