Laia Sellés: “L’esquí de muntanya em dona la confiança per mostrar-me tal com soc”

Es va posar els primers esquís quan només tenia dos anys a l’estació d’esquí nòrdic de Lles de Cerdanya. Quan en tenia deu va descobrir que la seva gran passió era l’esquí de muntanya.

Ara, amb disset anys, ha guanyat les principals competicions als Campionats d’Europa, a la Copa del Món i als Mundials i la seva gran aspiració es poder anar als Jocs Olímpics de Milà-Cortina el 2026. És Laia Sellés, una jove tímida de Lles de Cerdanya que es transforma quan li posen un dorsal i que té grans ambicions.

Té un ritual musical abans d’afrontar una competició que comença escoltant pop adolescent tipus Taylor Swift. Entre els darrers llibres que ha llegit hi ha la biografia de Steve Jobs. Li està costant compaginar els estudis de segon de batxillerat, els entrenaments i les competicions però té clar que l’esquí de muntanya és la seva vida i la seva força. 

−Enguany, de moment, ha aconseguit el triplet d’or als Campionats d’Europa, un altre or a la Copa de Món i una plata a relleus. Al desembre, a més va aconseguir un altre triplet al Festival Olímpic de la Joventut, disputat a Itàlia i als Mundials celebrats a Boí Taüll es va tornar a penjar tres medalles. Es pot dir que està brodant la temporada... Sí, estic molt contenta. Soc encara molt jove i per tant cada any que passa veig que faig importants salts endavant, i la veritat és que és una sort tot i que encara em falta millorar en molts aspectes. Jo tenia clar que aquest seria un any per aprendre el màxim i així el vinent poder ensenyar al món tot el que he anat aprenent i perfeccionant. 

−Vostè en una entrevista va dir que gaudia patint. Què és per a vostè aquesta modalitat esportiva? Per a mi l’esquí de muntanya és una forma d’expressar-me. Quan vaig començar, ara ja no tant, era una persona molt introvertida, tímida, a qui li costava moltíssim mostrar-se al món. Amb l’esquí de muntanya vaig poder ensenyar tota la meva força interior. Vaig mostrar que malgrat la meva timidesa, quan em posaven un dorsal, ja fos en esquí de muntanya, de fons o corrent, treia tot el que realment tenia dins. Em transformava. L’esquí de muntanya em dona la confiança per ser qui soc realment. 

−Un dels seus grans objectius és anar als Jocs Olímpics que se celebraran el 2026 a Milà-Cortina d’Ampezzo... Als Jocs Olímpics de 2026 seré encara molt jove, per tant ja veurem si hi podré anar. M’estic entrenant per a aquest objectiu, però és molt complicat perquè hi ha dones en aquesta especialitat que són molt bones, que porten molts més anys d’experiència i de força que jo. Però ho intentaré de totes totes. 

−Què creu que li falta per assegurar els Jocs Olímpics? Soc una persona molt ambiciosa, sé que em manquen moltes coses per millorar... em falten moltes hores als esquís... He de millorar l’agilitat, la tècnica tant pujant com baixant... sempre hi ha moltes coses a millorar i jo les vull fer. Tinc molta ambició i també tinc moltes ganes de guanyar. 

−Ara mateix té algun referent preferit? Sí, hi ha una esportista, l’Eileen Gu, que fa freestyle (esquí fora pista). És campiona olímpica. Soc la seva fan número u. És una esportista que a banda de totes les medalles que ha aconseguit estudia a Harvard, fa de model, és influencer... fa de tot i arriba a tot! Jo me la miro i em dic: vull ser com ella! 

−I vostè ara fa segon de batxillerat a la Seu d’Urgell... Sí [riu], estic lluitant per treure’m el batxillerat. Que m’està costant, uf ! El segon trimestre és dur. De vegades és molt complicat arribar a tot. Has d’entrenar-te, aprovar els exàmens i de vegades tot es fa costa amunt. Per compaginar-ho tot has de ser forta anímicament parlant perquè si no, és difícil arribar a tot. −

−Diversos experts en esquí ja estan alertant que la falta de neu a causa del canvi climàtic pot afectar el futur, en general d’aquest esport... Ja ens ha començat a afectar! Jo recordo quan era petita a Lles de Cerdanya hi havia dies que el col·le estava tancat perquè els professors no podien arribar de tanta neu. Ara mateix això és impensable. Al febrer no hi havia gens de neu. Ara amb la nevada està més bé, però el canvi climàtic ens està afectant i molt. Potser l’esquí de muntanya quan es practica com a diversió com pot ser anar a dalt de tot d’un cim i esquiar amb poca neu encara aguanta bé, però si has de competir és més complicat, perquè necessitem pistes per fer les sèries, per entrenar, etc., ens afecta i molt. 

−La Laia Sellés a banda de l’esquí, que és la seva passió, quins hobbys té? M’agrada molt la música. Semblarà una tonteria però em passo moltes hores escoltant tot tipus de música: clàssica, rock, tecno, pop... m’encanta i també reconec que m’enganxo fàcilment a sèries de televisió. 

−El seu pare viu a Lles de Cerdanya, la seva mare i el seu germà a Granada i vostè ara està a la Seu d’Urgell. Quan la Laia Sellés va a casa, on va? Bé ara si dic que vaig a casa em refereixo a anar a la residència (riu) però sé que tinc casa a Lles, on viu el pare, i una altra a Granada on hi ha la mare i el meu germà. Passo poc temps a casa a causa de les competicions, etc. 

−Li queda temps per estar amb els amics? Bé, sincerament jo no quedo molt. Tinc amics i gent amb qui estic molt bé, però només quedo amb ells el tercer trimestre, a vegades. Tampoc ho veig com un sacrifici, la veritat... Podria perfectament quedar amb gent però prefereixo tenir les hores de recuperació necessàries, les hores de son... perquè m’agrada tenir tot controlat de cara a les competicions. 

−I quan no hi ha neu la Laia què fa? Doncs fins ara el que he fet és esquí de rodes i anar al gimnàs. M’agrada molt el gimnàs. Hem de tenir present que el que nosaltres anomenem la pretemporada és molt més important que la temporada mateixa, perquè és quan tu agafes la força que necessites, quan millores la tècnica, les transicions... perquè quan ja estàs en plena temporada entre cursa i cursa no tens temps per millorar. 

−Ha tingut en plena cursa una feblesa que li ha fet pensar a abandonar? A les competicions llargues sempre hi ha algun moment en què penses què estic fent aquí? Per què no abandones i te’n vas prendre una xocolata calenta? Però al final acabes i penses que ha valgut tot la pena. 

−D’on treu la força en moments difícils d’una cursa per seguir? Depèn del moment, però de vegades jo penso amb el meu germà i em dic fes-ho per ell! El meu germà sempre ha estat una persona molt important en la meva vida i és un exemple a seguir per a mi. M’agrada que ell se senti orgullós de mi.