NOTES AL MARGE
La mare del comissari
L’escriptora Donna leon va viure a la ciutat xinesa de Suzhou, coneguda com la Venècia d’orient fins que el 1981 recala a la Venècia occidental.
Donna Leon no ha tingut fills, però sempre serà la mare (literària) del comissari Guido Brunetti, protagonista d’una sèrie de novel·les negres amb més de vint milions de lectors arreu del món, una trentena traduïdes al català per Edicions 62, que n’ha venut més de cent mil exemplars.
La mateixa editorial publica ara un llibre de memòries d’aquesta autora nascuda a Nova Jersey el 1942, titulat La meva història.
Més que no una autobiografia convencional, un recull espars de records, d’interès variable, si bé el conjunt resulta prou satisfactori, potser no tant per als incondicionals del policia venecià, que a penes esmenta, sinó per a tots aquells que senten curiositat per la trajectòria vital de l’escriptora que el va engendrar. Comença presentant la família: padrí matern alemany i patern d’Amèrica del Sud, del qual no ha sabut mai la nacionalitat.
Un oncle molt guapo, mariner i presumpte amant d’Isadora Duncan. Mare llunàtica i hiperactiva, cuinera pèssima.
Pare afable que, atesa la perspectiva alimentària domèstica, s’atipava de cacauets. Però a casa no es llença res a les escombraries: “La mare menjava com un soldat i va estar sempre prima com un fideu, sens dubte perquè fumava com un carreter.” Bona lectora, això sí, qualitat heretada per la filla, igual que la falta d’ambició, suplerta per les ganes d’aprendre i fruir de tot: “A causa d’això, he passat per la vida sense tenir mai una feina de debò, sense tenir un pla de pensions, sense establir-me mai en un lloc, però divertint-me moltíssim.” La música com un gaudi principal i permanent, sobretot la barroca, Händel en particular.
Irreductible “lleialtat händeliana” que li dona alegria, passió, un plaer infinit i un acostament al més sublim: “Només una pedra podria escoltar el Messies i no creure.” També l’òpera en general, des de l’experiència iniciàtica d’escoltar Zinka Milanov en una Tosca al MET de Nova York (he trobat un vídeo a YouTube d’aquesta soprano cantant al mateix escenari l’ària Vissi d’arte, el 19 de març del 1960). Estudia a Itàlia, treballa a Londres i més tard fa de professora d’anglès a l’Iran i a la ciutat xinesa de Suzhou, coneguda pels seus canals com la “Venècia d’orient”, fins que el 1981 recala a la Venècia occidental, l’autèntica, on viurà 25 anys i esdevindrà novel·lista d’èxit, tal com relata a la tercera part del llibre, que comentaré el pròxim dia.
