Sebastià mata “Un bar, en un poble petit, és més que un negoci: és un punt de trobada”

Juntament amb el Ricard Grau i la Carla Fernández, el maldanenc Sebastià Mata gestiona les xarxes socials de Repoblem, un perfil que s’ha convertit en un punt de trobada entre els que volen viure en un poble i aquells que tenen interès a donar una segona oportunitat a negocis i habitatges situats en entorns rurals. El creador va ser Ton Lloret, qui després de posar-lo en marxa amb un èxit notable va passar-los el relleu.

Parlem amb el Sebastià, un home convençut que el futur del país passa per posar el món rural en la centralitat.

Durant la pandèmia va semblar que molts urbanites es plantejaven instal·lar-se al món rural. El mateix Ton Lloret va escriure el llibre ‘Repoblem, l’any que vam tornar al poble’.

Sobretot a les zones rurals més connectades amb les grans ciutats. Molta gent s’ho va plantejar com una alternativa pensant en un confinament, però si havia de treballar a Barcelona o pujar i baixar dos dies per setmana, això també condicionava les possibilitats.

Amb el pas del temps aquella fal·lera s’ha calmat, to ti que hi continua havent gent que es planteja un canvi i anar a viure a un poble. 

Repoblem és com un punt de trobada, un tauler d’anuncis on la gent fa ‘match’. Encara que rebem més contactes de gent de ciutat que vol anar a viure a un poble que ofertes de feina o habitatges provinents del món rural.

Aquestes segones, que són la mare dels ous, acostumen a ser botigues, bars i restaurants. Són negocis que sovint es traspassen perquè no hi ha relleu.

És estrany que algú ens contacti perquè vol arrendar unes terres o es traspassa una granja de pollastres. No són negocis que d’entrada pugui agafar algú sense experiència ni coneixements que vingui de ciutat.

Què busca la gent que decideix fer aquest pas? Hi ha de tot, i moltes històries que des de Repoblem hem ajudat a donar a conèixer han acabat bé. Però també hi ha qui es pensa que els ajuntaments dels pobles tenen molts diners i estan desesperats i disposats a tot per aconseguir nous habitants. Hi ha qui té una mica la sensació que està fent un favor i que d’alguna manera li han de donar tot fet.

 Una idea, d’altra banda, que han fomentat alguns ajuntaments amb les típiques crides a famílies amb criatures a canvi de casa i sou.

Entenem que s’hagin fet aquestes campanyes per poder salvar una escola amençada de tancar, però aquest no pot ser el camí per reequilibrar demogràficament el país. Si has viscut tota la vida en una gran ciutat i no coneixes la vida de poble no és fàcil adaptar-s’hi. Algunes de les experiències que comentes no han acabat bé perquè les famílies no s’hi han adaptat.

Això ho vetlleu des de Repoblem? No és la nostra tasca, nosaltres només aprofitem les xarxes per difondre anuncis sobretot de negocis que es traspassen. La responsabilitat de saber què implica obrir un bar en un poble de mil habitants en una comarca que tendeix al despoblament i l’envelliment, és dels qui s’embarquen en aquesta aventura.

Un bar, en un poble petit, és més que un negoci: és un punt de trobada i socialització. I si el poble és petit també poden ser llocs solitaris.