Genealogia

Alguns films han explotat el fet de tenir 8 cognoms d’un determinat lloc com a prova de puresa genètica local davant les barreges fomentades pels fluxos migratoris humans. Tirant enrere, si en comptem 16 dels besavis o 32 dels rebesavis, podem arribar a certificar sangs exquisidament pures.

Si seguim remuntant-nos, però, veurem que aquest sistema aviat fa aigües.

Cada 25 anys hi ha una nova generació humana, i en 1.000 anys se’n succeeixen 40. Si en remuntar-nos en el temps cada generació duplica el número d’ancestres, en un mil·lenni els 8 cognoms es convertirien en..

1 bilió! Sí: un 1 seguit de 12 zeros. Això és gairebé 10 vegades la totalitat d’éssers humans que s’estima que han existit des que l’Homo sapiens va irrompre fa uns 200.000 anys.Som, per tant, el producte de barreges contínues, d’una gairebé infinita promiscuïtat que a mesura que retrocedim en el temps fa que els nostres ascendents apareguin repetits per múltiples bandes, i que ens obliga a limitar els tabús relacionats amb l’incest a graus de parentiu ben propers; altrament ja ens hauríem extingit.Tot això va suscitar un curiós estudi publicat l’any 2004 a Nature per l’escriptor Steve Olson amb l’estadístic J.

Chang i el geneticista D. Rohde.

Primer en un model simplificat, i després en un de més complex on es tenien en compte les onades migratòries documentades per la història, la genètica i la lingüística, van demostrar que prenent un personatge qualsevol prou enrere en el temps, només hi havia dues situacions probables: o avui no en queda cap descendent (i cap vol dir cap: zero), o pràcticament tots nosaltres en descendim. I no cal remuntar-se gaire: tots els europeus tenim un avantpassat comú que va viure fa sols uns 600 anys, i tota la humanitat actual, un de fa uns 2.300 anys.

Més fort encara: dels de fa 5.000 anys que tenen avui algun descendent viu, en som tots descendents!Agafem un personatge com l’emperador Carlemany, coronat l’any 800. Se sap que l’actor Cristopher Lee, per exemple, n’era descendent directe.

Sabent que almenys té un descendent viu al s. XX, podem afirmar sense gaire marge de dubte que tots, absolutament tots els europeus d’avui dia, el tenim de re-re-(...)-rebesavi.

Podeu reclamar l’herència nobiliària que us pertoca per tan distingit avantpassat.Com diu Olson, tots descendim de captaires i reis, de jutges i assassins, de comerciants i esclaus. Estem atrapats en xarxes que fan de tots nosaltres una gran família, embullada i a voltes disfuncional.