La ràdio i el pòdcast: rivals o aliats?

Submergir-se als pòdcasts s’ha convertit en l’oportunitat perfecta per gaudir dels moments que tenim lliures, per això cada cop són més les persones que escolten aquest tipus de contingut digital. A la Península el 45% dels espanyols.

Una xifra que ha crescut un 4% des de 2022 (41%), segons l’informe Digital News Report España. És una experiència auditiva que s’ha integrat a la vida quotidiana.

De fet, el consum setmanal de les persones voreja les 10 hores i Spotify i Youtube són les plataformes més populars gràcies al seu prestigi consolidat i l’àmplia varietat de contingut, d’acord amb dades de Statista.

La creixent demanda del pòdcast ha generat diverses preguntes entre la societat sobre si aquest format ha aconseguit substituir la ràdio tradicional. Però la realitat és que no es tracta d’una competència, sinó d’un complement que beneficia la ràdio.

“El pòdcast sempre és un aliat per a la ràdio tradicional. De fet, els pòdcasts més escoltats provenen de programes de ràdio o de presentadors que aprofiten aquest nou món digital per a continguts més específics”, indica Dani Moreno El Gallo, presentador del programa radiofònic Anda Ya, de Los40.

“La ràdio ha sabut adaptar-se a aquesta creixent pràctica del pòdcast, ja sigui convertint els seus continguts en format pòdcast descarregable o via streaming o, fins i tot, publicant com a pòdcasts alguns dels seus programes. També passa al revés, hi ha pòdcasts que són emesos en emissores de ràdio”, puntualitza Simón Rodríguez, productor musical i docent del Curs de Tècnic de So i de l’Especialització en Producció Musical de Treintaycinco mm.

Des del seu punt de vista, això demostra que “estan coexistint molt bé malgrat les seves notables diferències”.Segons l’Estudi General de Mitjans (EGM), a Espanya cada dia escolten la ràdio més de 20 milions de persones. Aquest tipus de contingut aporta beneficis com ara la combinació d’informació actualitzada i en directe, entreteniment, entrevistes, cultura, companyia i accessibilitat, fet que contribueix a una experiència enriquidora per a les persones.

“La ràdio és directa, propera, immediata i s’adapta als nous temps de manera orgànica. Aquesta immediatesa i proximitat no te la dona cap altre mitjà”, segueix Dani Moreno.

El contrapunt, reflexiona Simón Rodríguez, el posa el format pòdcast: “Davant de la immediatesa o del factor d’actualitat que posseeix la ràdio tradicional, el pòdcast aporta atemporalitat en els continguts”.Segons els experts, la ràdio s’ha sabut adaptar als canvis socials i als avenços tecnològics, així com a l’aparició dels pòdcasts. De fet, han demostrat ser dues grans plataformes que, en complementar-se, poden satisfer les preferències i les necessitats de la seva audiència.

Entre les característiques que evidencien la seva sinergia, destaquen l’entreteniment i la immediatesa, perquè a les persones els agrada escoltar contingut específic i especialitzat, i el pòdcast té el poder d’oferir una àmplia gamma de programes d’entreteniment, ja sigui d’esports, moda, comèdia, etc. Tot i això, els oients també volen saber què està succeint al món, per la qual cosa aquest tipus de contingut digital es complementa amb la programació més general de la ràdio, que es caracteritza per la seva immediatesa i objectivitat.

“Si hem de destacar algun benefici de la ràdio em remetria novament al factor actualitat, al factor directe, al factor de la informació momentània i sempre disponible al dial”, incideix Simón Rodríguez.La flexibilitat i la comoditat és una altra de les sinergies entre la ràdio i els pòdcasts. Aquests últims ofereixen als oients la llibertat de gaudir del contingut al seu propi ritme i en qualsevol lloc.

En canvi la ràdio es retransmet en viu i els oients han de sintonitzar en el moment precís de l’emissió. Per això, moltes emissores tradicionals han adaptat els programes per oferir les dues opcions a l’audiència.Tant la ràdio com els pòdcasts fomenten la interacció i la participació.

La primera ofereix una participació immediata mitjançant trucades telefòniques i missatges. Per la seva banda els pòdcasts generen interacció a través de xarxes socials com Twitter, on els internautes pregunten i comenten el contingut que han escoltat.

El món està en constant evolució i la ràdio i els pòdcasts han demostrat ser mitjans capaços d’adaptar-se a aquests canvis tecnològics i socials per continuar retenint l’audiència actual i, fins i tot, atreure nous oients. Aquest equilibri entre la ràdio i els pòdcasts no només ha canviat la manera com consumim informació i entreteniment, sinó que també ha impactat en la cultura i la societat en general.