Aida Pallàs: “El 2019 em vaig quedar a l’atur i la fotografia em va ajudar a reinventar-me”

Ecos de passions prohibides: Una immersió a ‘La casa de Bernarda Alba’ és el títol de l’últim treball de l’artista Aida Pallàs. La mostra que es pot veure al Castell del Remei –oberta fins a finals del mes d’abril– és una obra multidisciplinària amb un fort component visual que, combinant la fotografia i la poesia, té com a objectiu conduir el públic a una reinterpretació de l’obra teatral de Federico García Lorca, encara vigent gairebé un segle després de la seva publicació.

A l’Aida Pallàs se la nota il·lusionada i contenta. La seva exposició fotogràfica basada en la novel·la de García Lorca La Casa de Bernarda Alba ha estat un repte personal i una oportunitat per crear una mostra sobre una obra que, en el seu moment, la va impactar profundament. La fotògrafa de Miralcamp, Menció d’Honor als Chromatic Photography Awards dels EUA – 2021 amb dues imatges sobre el confinament durant la pandèmia, té ara al cap la creació d’un altre muntatge basat en la novel·la Mirall Trencat de Mercè Rodoreda. La mostra fotogràfica sobre La casa de Bernarda Alba es pot veure al Castell del Remei fins a finals d’abril i passat aquest temps farà camí cap a la capital de Ponent. 

−En alguna ocasió ha explicat que abans de descobrir la fotografia va temptejar diferents disciplines i sectors professionals. Sí, he fet una mica de volta fins a arribar a dedicar- me professionalment a la fotografia. He de dir, però, que el meu pare sempre s’ha dedicat al món de la fotografia i tot el tema al voltant de la creació artística m’ha agradat des de molt joveneta. Malgrat tot, també sempre he volgut fer alguna tasca social i, per això, a l’hora de triar els estudis no sabia si decantar-me per infermeria o l’atenció social. Per tant, vaig fer un grau mitjà de sociosanitari i un grau superior d’integració social. 

−I la fotografia? Vaig començar el 2019 quan, estant a Barcelona, l’empresa on treballava va fer un ERO i vaig acabar al carrer. Davant mateix de casa hi havia una escola de fotografia i vaig pensar que potser havia arribat el moment de reinventar-me. I així ho vaig fer. Ara em dedico a la fotografia i al disseny gràfic i col·laboro amb la publicació Territoris 

−Vostè ha aconseguit dues mencions d’honor als premis Chromatic Photography Awards dels EUA -2021, amb unes imatges en temps de pandèmia. Sí. Eren dues imatges d’un total d’onze que formaven part del projecte anomenat Metanoia, que a la vegada presentava com a Treball de Fi de Grau a l’escola. Vaig decidir enviar unes imatges i la veritat és que va ser tot un regal de Nadal que dues fotografies meves rebessin una menció d’honor. 

−Pot explicar el procés creatiu en plena covid? Cal tenir en compte que aleshores estàvem immersos en el toc de queda. A mi sempre m’ha agradat la temàtica futurista i vaig començar a fotografiar diferents indrets d’una Barcelona totalment deserta. La veritat és que acostumada a veure una ciutat nerviosa i plena de gent, fotografiar-la tota buida em va impactar bastant. D’aquí naixen les dues imatges premiades als Estats Units. 

−I el títol de 'Metanoia' d’on surt? La paraula la vaig trobar per casualitat navegant per internet i em va cridar l’atenció, em va agradar molt. Significa una transformació profunda del cos i l’ànima sempre d’una manera positiva. Si tenim el compte els mesos que portàvem mig confinats i tota la situació de caos total que estàvem vivint em va semblar que el títol donava un cop d’esperança a tot plegat. 

−I ara, al Castell del Remei, exposa sobre Bernarda Alba, on recrea diversos ambients de l’obra de Lorca. Per què aquesta temàtica? Doncs vaig llegir La casa de Bernarda Alba quan anava a l’Institut de Mollerussa i va ser una història que em va fascinar i, d’alguna manera, m’hi vaig sentir vinculada. Em va impactar molt la situació de les diverses dones protagonistes i em va fer recordar casa meva. Som moltes dones! És quasi una família totalment matriarcal! [riu] I a casa les dones sempre hem fet molta pinya. 

−El projecte 'Ecos de passions prohibides: Una immersió a ‘La casa de Bernarda Alba’ ha estat difícil? Ha estat un projecte laboriós i molt més complicat que Metanoia, perquè un cop vaig tenir els espais al Castell del Remei vaig haver de buscar les dones protagonistes, triar vestuari, perruqueria, etc., i recrear les onze escenes tal com jo me les imagino de l’obra teatral de Lorca. Vam estar tot un matí, però al final ens en vam sortir 

−Després de 'Metanoia' i 'La Casa de Bernarda Alba' quins altres projectes li ronden pel cap? Doncs m’agradaria escenificar i fotografiar escenes de la novel·la Mirall trencat de Mercè Rodoreda. També estic rumiant fer alguna cosa conjunta entre fotografia i ceràmica.