LLENGUA FERMA
Pompeu Fabra, seny ordenador
IEC. Imatge de l’Institut d’Estudis Catalans, on s’ordena, codifica i es fan les normatives per tal que la llengua es pugui esenyar i parlar amb rigor
Qui més qui menys, tots sabeu qui era i què va fer Pompeu Fabra, però què és el que va motivar-lo a emprendre una obra de tal magnitud? Diuen que un dia, mentre escrivia una carta als seus nebots, es va adonar de l’estranyesa de dirigir-s’hi en castellà, ja que aquesta no era la llengua en què parlaven. Aquella va ser l’espurna que va donar llum a grans fites del català com la Gramàtica, l’Ortografia, el Diccionari i la posada en marxa de la nostra acadèmia: la Secció Filològica de l’IEC.
Ordenar, codificar i normativitzar una llengua és necessari per poder-la escriure i ensenyar-la amb rigor.
És per això que la majoria de llengües tenen una acadèmia. Aquestes acadèmies, però, no existeixen des de sempre.
Apareixen en algun moment, gràcies a la motivació d’algun personatge, d’algú que hi clava la banya.Fent una mica de recerca veiem que la RAE apareix el 1713, sota els auspicis de Felip V. L’Académie Française és anterior (1635) i la funda el cardenal Richelieu basant-se en l’Accademia della Crusca, la italiana i més antiga (1583).
Així doncs, fora la italiana, la majoria apareixen en l’època de la Il·lustració, la qual cosa no és d’estranyar.En canvi, hi ha llengües tan prestigioses com l’anglesa que no tenen acadèmia perquè mai no s’han posat d’acord que algú dicti sentència sobre el que es pot o no es pot dir o escriure. Això sí, tenen altres organismes que fan una funció semblant, com ara la Universitat d’Oxford.El català, tot i el gloriós passat medieval i la uniformitat que va assolir gràcies al model de la Cancelleria Reial, va viure èpoques molt magres i va haver d’esperar fins al 1911 perquè nasqués la Secció Filològica de la mà de Fabra i d’Alcover.
En aquesta entitat perviu la tasca d’establir la normativa lingüística, investigar i estudiar la llengua i seguir amb el procés de normalització en el conjunt de les terres de llengua i cultura catalanes, procés en el qual tot el CPNL està implicat des de la seva fundació, l’any 1988.La de Fabra no va ser una empresa fàcil i es va trobar amb fortes oposicions entre bona part de la intel·lectualitat del moment. No obstant això, se’n va sortir perquè també va trobar un bon grapat de seguidors fidels, admiradors de l’ordre i el progrés.
