Mercat bisetmanal a la Seu d'Urgell

La celebració d’un mercat setmanal a l’aire lliure a la Seu d’Urgell es remunta a molt antic. N’hi ha que parlen del segle IX, cap allà el 850.

En tot cas, consta documentat en 1029. Des d’aleshores s’organitza de manera més o menys estable, interrompuda tan sols en supòsits de guerra o força major, des de fa uns quants anys amb caràcter bisetmanal, els matins de cada dimarts i dissabte, una mica més concorregut el sabatí perquè convoca un major nombre de forasters, sobretot andorrans.

De fet, es tracta del certamen d’aquestes característiques més important de tot el Pirineu. A l’època medieval va contribuir de forma decisiva al creixement de la ciutat, juntament amb la seva condició de mitrada, vull dir amb bisbe propi, a la qual deu el nom.

Se sap, per exemple, que a la tretzena centúria hi funcionava un actiu servei de bladeria, amb les corresponents mesures oficials per al cereal.

Avui dia, el doble mercat de cada setmana, excepte dos o tres festius anuals, suposa no només una activitat comercial ben viva, sinó també tot un espectacle animat i pintoresc d’evident dimensió turística, que s’afegeix a la rica oferta de botigues que flanquegen les vies públiques on se situen la vuitantena de parades, quasi la meitat d’alimentació: carrer Major, plaça de Patalín, plaça dels Oms just davant de la catedral i una mica carrer Canonges, al final del qual es disposen uns encants amb venda d’articles de segona mà.

Alguns d’aquests comerços són ja centenaris, la majoria sota els porxos del carrer Major, que allà dalt anomenen “encoberts”, bastants encara amb els típics aparadors de fusta, publicitats per una campanya que els reivindica com a patrimoni històric i cultural. S’hi pot trobar una mica de tot, als dos mercats.

Productes alimentaris com fruita fresca o seca, verdures procedents directament de l’hort, formatges i embotits artesanals, pans, coques, galetes, tota mena d’olives, oli, pesca salada i en particular una extensa selecció de bacallans, mel, caragols o bolets. Per altra banda, una àmplia oferta tèxtil de roba exterior o interior i complements del vestir, sabates i sabatilles, bijuteria..

Impossible no passar una bona estona recorrent aquell acolorit i bigarrat formiguer de venedors ambulants i de clients (o simplement passejadors tafaners). Impossible no sortir-ne carregat.

Abans o després d’acudir al mercat de la Seu, l’opció de fer un mos en un local modern, agradable i cèntric, amb vidrieres i mobles de fusta clara, al carrer Sant Ot, vora el passeig Joan Brudieu, de nom Pinxu’s, on es pot esmorzar o també dinar i si convé sopar de manera informal però correcta, excepte els diumenges per descans. Una llarga llista d’entrepans freds o calents i hamburgueses d’unes quantes classes, tapes, amanides, truites, assortiment de formatges o embotits i pa amb tomaca, plats combinats, llonganissa amb mongetes i alguns guisats com mandonguilles, galtes de porc o cua de bou.

Pels més joves o atrevits, unes aletes de pollastre amb salsa de Coca-cola.