Sembla Sant Jordi

La porta dels Fillols de la Seu Vella és la més ben conservada del monument i paradigma inspirador de l’Escola de Lleida, una moda que es va estendre pel llevant peninsular i que va consistir en seguir bastint esglésies en estil romànic tardà. Un estil en què Pere de Coma va dissenyar la catedral ponentina, bastida al llarg del segle XIII.

La porta per on entraven a rebre el baptisme els infants lleidatans té l’habitual decoració que trobem en aquestes portalades. Però al muntant esquerre, entremig de la maranya de fulles i tiges, apareixen dues figures singulars.

Un cavaller ben abillat i muntat sobre un cavall que aixeca lleugerament les potes de davant, avança cap a l’esquerra. El genet, atent al que fa, té un bon nas i porta casc ample, cota de malla, el peu a l’estrep, escut decorat amb fulles que protegeix la mà esquerra, que sosté la brida amb aclucalls.

També es veu la corretja que lliga l’elegant sella i una llarga espasa embeinada. Amb la mà dreta agafa una llarga llança que es clava al pit del lleó que intenta parar l’atac amb les potes del davant.

La boca oberta ensenyant les dents, l’orella dreta ben marcada i el llarg pelatge que cobreix tot el cos. De fet, la tofuda crinera del mascle no està massa ressaltada i potser era una lleona.

Però això és habitual en moltes mostres medievals d’un felí que, com és normal, molt pocs en aquella època havien vist de veritat.

La història del soldat romà Jordi, que al proclamar-se cristià fou mort al segle IV per l’emperador Dioclecià, hauria tingut una trajectòria en la línia habitual dels molts màrtirs d’aquella persecució atroç. Però l’arribada dels creuats a finals del segle XII a Terra Santa i en trobar-se la seva tomba monumental destruïda, inspirà una devoció especial per sant Jordi.

Sobretot Ricard Cor de Lleó, que la va estendre per Anglaterra abans no arribés a d’altres països europeus. El seu culte es va generalitzar a partir del segle XIII i el nostre rei Jaume I va ser també un gran devot seu, com aliat en la seva dèria conqueridora.

La semblança de l’escena de la Porta dels Fillols amb la llegenda de Sant Jordi matant el drac és real, tot i que a la Seu el lleó li dona un toc exòtic i fa pensar que no és una representació fidedigna del sant guerrer, simplement és un cavaller en una escena de cacera. O potser es tracta d’un respecte atàvic pel nostre estimat Marraco?

.