Arquitectura i viticultura a Raimat

A 14 quilòmetres de Lleida, en direcció a Almacelles, amb sortida pròpia de l’autovia d’Osca, Raimat és una entitat municipal descentralitzada (EMD) de la capital del Segrià, amb mig miler de veïns. La seva història es remunta als àrabs, que hi van bastir un castellet, documentat ja a mitjan segle XII.

Després de la guerra dels Segadors, tots aquells paratges van quedar deserts, fins que en 1914 la família Raventós hi va adquirir 3.200 hectàrees de terra erma per posar en marxa una colònia agrícola, sobretot vinícola, 1.700 de les quals avui conreades, el cultiu de vinya més gran d’Europa en mans d’un sol propietari.

La iniciativa agrària va comportar la construcció d’un celler, una església i diverses cases dels colons, a càrrec de l’arquitecte Joan Rubió, deixeble de Gaudí, així com refer el castell, que s’alça sobre un turonet que domina el veïnat, a 320 metres d’altura.

La intervenció arquitectònica de Rafael Massó, als anys trenta del segle passat, va remodelar per fora i per dins aquell edifici compacte i rectangular, de planta baixa i dos pisos, teulada a quatre aigües, porta d’arc de mig punt amb dovelles i torreta circular en una cantonada. En conjunt, un aire graciós, poc ferreny o bèl·lic atenent el seu origen medieval.

L’interior no és visitable per al públic i l’exterior, rere un perímetre de seguretat, s’aprecia força bé des del capdamunt del pujol de la vora, on s’aixeca enmig d’una arbreda la moderna ermita de Montserrat, blanca i bonica en la seva senzillesa, amb minúscula espadanya farcida de campaneta i vistes magnífiques, del Pirineu al Montsant. Un lloc romàntic, escollit per un reconegut poeta per anar-hi a festejar quan era jove i encara no escrivia contra la mort.

L’àmplia plaça Major és abraçada per l’església, que estén els braços pels costats en forma de porxada el·líptica. Obra modernista del referit Joan Rubió entre 1916 i 1922, conté diverses obres d’art, com uns frescos de Miquel Farré, una Immaculada de Frederic Marés i un Sant Crist de Josep Llimona, ceràmiques, vitralls, forja i mobiliari d’època.

Per poder-ho veure, convé aprofitar les misses de dissabte a les 7 i diumenge a les 11.30.

Per fer un bon dinar i regar-lo amb algun vinet de Raimat, obtingut de raïms collits allí a la vora, res més oportú que el restaurant Pau, al carrer d’entrada del nucli.

Obren cada migdia i també serveixen esmorzars de dilluns a divendres. El menú especial dels caps de setmana costa 30 euros i permet triar entre una desena de primers i una altra de principals, a més de postres, cafès i una ampolla de Clamor.

Plats com esqueixada de bacallà, caragols a la llauna, crep d’espinacs amb bolets, canelons, albergínia farcida, lluç amb llagostins, bacallà amb samfaina, estofat de corder o carns a la brasa. Dolça cloenda a base de crocant o pastís de formatge o tiramisú o culant o vaset de tres xocolates..