La casa dels padrins

Vaig cloure el darrer dia aquestes notes parlant de l’homenatge a l’escriptor Thomas Mann de les autoritats de Lübeck, mesos abans de morir, en 1955, amb el lliurament simbòlic de les claus de la ciutat on havia nascut vuitanta anys abans i on ambientaria la seva primera novel·la, Els Buddenbrook, editada el 2019 en català per Navona, en un acurat volum de quasi 900 pàgines. Amb aquell reconeixement final, gairebé pòstum, acaba Colm Tóibin El mag, biografia novel·lada de l’autor guardonat amb el Nobel en 1929, gràcies en bona part a la referida saga familiar.

El bo del cas –de fet, acostuma a passar– és que quan aquella obra va sortir publicada, a Lübeck se la van prendre com un insult. I és que l’antic conveí no els deixava gaire ben parats, almenys pel que fa a la doble moral de la seva classe dominant, denunciada pel jove Thomas com un afany per conservar els sòlids valors burgesos que cobria amb el dens mantell de la hipocresia unes conductes que no constituïen precisament un model d’exemplaritat: la norma majoritària d’aquells prohoms consistia per damunt de tot en guardar les aparences.

En l’al·ludit acte solemne de reconciliació, o si ho prefereixen d’absolució –l’èxit ajuda a ser perdonat–, l’alcalde li prometia al fill il·lustre, i d’alguna manera pròdig, la restauració de la casa que fins a cert punt havia inspirat aquell llibre que situava la vella “ciutat lliure” dels temps de la Hansa al mapa literari mundial. Una casa, la Buddenbrookhaus, construïda en 1758, adquirida en 1841 pel padrí del Thomas, que hi acostumava a rebre els seus néts, si bé ni el futur novel·lista ni el seu pare hi havien viscut mai.

La característica casa unifamiliar de gent amb possibles del nord d’Alemanya, en aquest cas gran burgesia comercial, oberta a les visites turisticoculturals ja fa bastant temps (nosaltres hi vam ser poc abans de la pandèmia, diumenge vinent en donaré detalls), que aixeca la seva elegant façana de frontó sinuós i plena de finestrals a la Mengstrasse, el carrer cèntric que la separa, just davant per davant, de la Marienkirche o església de Santa Maria, el majestuós edifici de maons d’estil gòtic bàltic on Buxtehude va exercir com a organista titular i fins on el va anar a conèixer, caminant 320 quilòmetres des d’Arnstadt, un Johann Sebastian Bach de només vint anys, que s’hi va quedar tres mesos aprenent del mestre.