Ordenar cables, sumar likes

Qui s’avorreix és perquè vol. El món de la connectivitat virtual se sustenta sobre un entramat de servidors, antenes, ordinadors, rúters i altres aparells electrònics connectats entre si a través d’una immensa xarxa de cables mitjançant els quals movem informació i energia.

Dades, dades, dades i més dades que es recapten, processen, venen i s’emmagatzemen arreu del món. Una activitat que no s’atura mai i que obliga a mantenir els trastos sempre endollats, sempre connectats.

El coneixement ocupa espai i la seua transferència demana incomptables quilòmetres de cablejat.

Qui no té a casa seua un calaix o una capsa plens de cables de carregadors, connectors, auriculars i endolls els quals ja és impossible saber si funcionen o no? Quan aquests manyocs es troben a la part del darrere d’un servidor o un ordinador, tot funciona fins que deixa de fer-ho. Aleshores, quan alguna cosa falla, la feina és trobar quin és el cablejat i és un maldecap resseguir-lo en un laberint de fils intractable.

Ser ordenat és una virtut. És cert que obsessionar-s’hi pot convertir-se en un problema, però quan es tracta d’endreçar desenes de metres de connectors diferents per tal d’establir un criteri de treball, el sistema funciona.

I ara que tot es pot convertir en tendència, posar ordre al cablejat s’ha convertit en una moda sota el hastag #CablePorn. La pornografia del cable, mostrar com de ben tocat i posat hem deixat algun dels nostres sistemes electrònics.

Els usuaris més actius d’aquesta tendència són tècnics i treballadors del sector de les telecomunicacions, però qualsevol que a casa tingui un moble amb un televisor, un rúter, una cadena música i un telèfon ja en té prou per començar. Hi ha un factor estètic i plaent: sempre hi ha qui veure desenes de cables de colors degudament afilerats els genera plaer.

També hi ha un factor d’eficiència i seguretat: si els cables estan nets –i ordenats i a més a més fan la mida adequada– els aparells ventilen millor i gasten menys energia en el seu dia a dia. De fet, seria difícil trobar ningú que defensés obertament el caos, ja que no hi ha cap raó per mantenir els aparells en mal estat.

Qualsevol activitat que durant tota la nostra història com a espècie ha estat més o menys normal –en aquest cas, ser ordenat– en l’era de la hiperconnectivitat i l’exhibicionisme digitals es pot convertir en una tendència, en una moda, en una motivació per aconseguir likes.