Vint anys de Gmail

L’any 2004 Google, que era poc més que un cercador amb pretensions de marcar una època, va llençar un producte que va emocionar un públic orfe d’una plataforma estandarditzada i àmplia en funcions. Ho explico.

Faltava uns anys perquè els de Mountain View fessin el pas cap al conglomerat d’empreses que són avui. De fet van tardar encara dos anys a comprar YouTube, malgrat que sembli que hagi pertanyut a Google des dels seus inicis.

El 2004, doncs, i encara amb un internet que arribava a poc a poc a les llars, i amb un Facebook acabat de néixer, apareixia Gmail, la plataforma de gestió de correus neta, senzilla i que volia convertir-se en un estendard d’aquest sector. Per fer-ho, va treballar una interfície molt diferents, a les carregades i plenes d’elements de l’època, i aquí ens hem de fixar en Hotmail o Yahoo, i va assegurar a tots els seus nous usuaris un emmagatzematge d’1GB completament gratuït, una giga de memòria que xocava amb els pocs megabytes que oferien les safates de correu d’aquells anys, encara molt precaris.

I amb això Gmail, Google, va aconseguir una migració absoluta de milions de persones, que van conèixer les interioritats de Google, fins als 1.500 milions de l’actualitat.

En aquests vint anys de vida, Gmail no ha tingut rival, pel que fa al correu electrònic personal –una altra cosa és el correu corporatiu, allunyat de tot el soroll de les tecnològiques–, i només algunes propostes, com el pas de Hotmail a Outlook, li han pogut fer perdre algunes dècimes del pastís.

Però el camí de Gmail tampoc ha sigut senzill. Fa uns anys van provar de canviar l’aparença de la plataforma, fent-la més intel·ligent, i buscant desenvolupar el correu electrònic del futur, però van haver de fer marxa enrere perquè el públic no s’hi va acabar d’adaptar.

I en el futur hi ha la clau, de tot plegat. Google, Gmail, han d’entendre quin paper tindrà el correu electrònic en els propers anys, amb la mirada posada a les noves generacions, que utilitzen cada cop menys una eina tan potent, privada i segura com també, a vegades, caòtica i carregada de publicitat.