La casa més bonica

Construïda a mitjan segle XVIII, la Buddenbrookhaus de Lübeck era “la casa antiga més bonica de la ciutat”. Ho llegim a Els Buddenbrook.

El seu autor, Thomas Mann, l’havia visitat de petit perquè hi vivia son padrí. Més que no en la nissaga pròpia, el jove novel·lista s’inspiraria en aquella mansió.

Un cop restaurada i convertida en casa-museu, admet visites del públic encuriosit per un escenari tan recognoscible pels lectors. Vaja, que amb el llibre a la mà pot ser reconegut, alhora que recorregut.

Quan nosaltres hi vam estar, aviat farà cinc anys, ens va sorprendre veure-hi els mobles coberts per llençols, excepte el piano, com si els propietaris s’haguessin absentat temporalment, a causa d’un viatge lluny o d’unes vacances d’aquelles d’abans, que duraven quatre mesos (la burgesia local estiuejava a les platges de Travemünde, a la mar Bàltica, on transcorre el capítol tercer). No crec que fos per protegir-los de la pols, sinó per suggerir als visitants algun efecte vagament psicològic, tipus la fugacitat del temps o la caducitat de les coses, incloent algunes dèries humanes com la riquesa i el poder.Al llarg del text –llarguíssim, de fet, quasi 900 pàgines– apareixen descrites les diverses estances: la saleta d’esmorzar amb el secreter on Johann Buddenbrook anotava cada matí en un quadern de pell les incidències domèstiques o empresarials, emprant una ploma d’oca; el menjador que cada vespre acollia les lectures de la Bíblia i on els dijous es reunia per dinar la família al complet; la sala de billars on els homes es retiraven després a fumar puros i beure licor; el saló conegut com dels “paisatges” per les pintures de les parets; la sala de les columnes amb funcions de distribuïdor; l’escala de fusta amb la barana lacada de color blanc que pujava al pis de dalt, ocupat pels dormitoris del cònsol, l’esposa, els fills i els convidats..

A baix al pati, darrere d’una gran porta-vidriera, el jardinet amb un pavelló rococó que anomenaven “el quiosc”.A la mort de la vídua del cònsol, en 1872, la casa del carrer Mengstrasse va ser venuda i els seus descendents empobrits n’habitarien una altra, més modesta. A la plaqueta daurada sota la llegenda DOMINUS PROVIDEBIT de la façana, explica el narrador, ja no hi figurava la inscripció en majúscules A. PERMANEDER-BUDDENBROOK, VÍDUA, sinó el nom del nou propietari: HERMANN HAGENSTRÖM.