Fòsfor

Essent un dels elements sense els quals la vida no existiria, el fòsfor –element químic de símbol P– juga una mica tots els papers de l’auca. Va ser aïllat per primer cop el 1669 a Hamburg per Hennig Brandt, en la varietat de fòsfor blanc, que és inestable i s’inflama amb molta facilitat, i fa una llum intensa.

Per això se’n fan bombes que en temps de guerra serveixen tant per il·luminar posicions a la nit com per fer cortines de fum per protegir combatents i màquines, i per provocar incendis molt violents, motiu pel qual estan prohibides en zones densament poblades. El vermell és més estable però s’encén per fricció, i es fa servir per fabricar llumins. I el negre és molt minoritari.

El fòsfor pur és molt verinós per ingesta, i en algunes combinacions interfereix processos vitals. En un entorn com el nostre el trobem sobretot en forma de fosfats, que tenen una notable versatilitat química.

De fet, un grup important de plaguicides són organofosfats, que ataquen el sistema nerviós dels insectes, com també ho són el gas sarín i el VX, potentíssims verins que bloquegen el senyal entre nervis i músculs, creant paràlisis mortals per asfíxia.Alhora, altres fosfats i derivats tenen propietats surfactants que faciliten la neteja amb aigua, s’inclouen en fibres ignífugues perquè són retardants del foc, o intervenen en la plasticitat d’alguns materials. I formen part dels aliments, de forma natural o afegits com a estabilitzants.I tot el que és viu depèn del fòsfor.

L’ADN és una cadena ordenada i no una sopa caòtica de nucleòtids perquè els fosfats enllacen les bases. Sense fòsfor no hi hauria organització del codi genètic, i no existiríem ni vos ni jo.

Però a més a més l’energia a totes les cèl·lules vives es vehicula a través de l’ATP, una adenina (que també és una base de l’ADN) amb tres fosfats en cadena, el tercer dels quals pot desenganxar-se de la resta, una acció que allibera energia al punt de la cèl·lula on fa falta, per reunir-s’hi després als mitocondris gràcies a la cadena oxidativa on es produeix la combustió controlada dels aliments. Cada hora, un humà adult desfà i posteriorment regenera un kg d’ATP.

Gràcies a això l’energia arriba a totes les cèl·lules de tots els teixits vius del cos. I són només dos exemples del paper que juga el fòsfor en nosaltres i en tots els éssers vius.Per tot això, n’hem d’ingerir almenys 800 mg cada dia, però no hi hem de patir: els aliments, en una dieta normal, ja ens n’aporten més del doble.