El malson americà

Charles Bukowski va retratar amb grans dosis de veracitat la misèria i els baixos fons dels Estats Units dels anys seixanta i setanta perquè eren bàsicament els ambients que freqüentava. D’aquí l’etiqueta de realisme brut que van enganxar a la seua literatura llardosa.

Buk és d’aquells autors que fan gràcia fins que et canses de tant whisky, tanta precarietat, tanta marihuana, tanta depressió, tant sexe barat i tanta brutícia. Com passa amb les drogues i qualsevol substància perillosa, si n’abuses deixa de fer gràcia per convertir-se en un malson.

Mathias Schultheiss, tot i ser un dels autors veterans dels còmics underground més potents del vell continent, s’ha traduït poc a casa nostra. Glenat va editar Viaje con Bill i La Cúpula Turno de noche i aquest Bukowski / Schultheiss en blanc i negre fa una dotzena d’anys.

L’edició original alemanya és del 1984 (Kaputt in der city, Carlen Imago) i aquesta darrera Edición especial és ampliada i acolorada. Schultheiss no és l’únic que ha fet tàndem amb l’autor nord-americà.

Robert Crumb ho havia fet abans i a posterioritat Frank Müller havia dut el primer conte de Buk al terreny de la vinyeta. Vuit narracions curtes ampliades en pàgines que acosten el lector al món decadent i embrutit pel qual s’arrosseguen una colla de perdedors sense més objectiu vital que aconseguir una cervesa, un catre i un clau.

Excepte el primer relat, que té un punt d’extravagància delirant –un home a qui surten unes taques a la pell decideix organitzar una matança a discreció–, la resta són històries canòniques pel que fa a l’univers de perdedors i perdularis de Bukowski. L’estil de Schultheiss és realista i detallista.

El treball original és en tinta negra, la qual sap treballar amb solvència contrastada. Sobre la tinta el dibuixant hi ha fet una excel·lent feina de color.

Transmet molt bé les atmosferes decrèpites dels antres i les habitacions per on es mouen els desgraciats protagonistes dels contes, començant pel mateix Bukowski. Ell hi surt perquè bona part de la seua literatura es pot encabir en allò que avui en dia s’ha posat de moda sense que el sector editorial sembla que tingui interès a contenir-lo: l’autoficció.