Fem memòria! Paraules dels pagesos d’abans

Amb la normalització, de la llengua cap a un estàndard i amb els canvis profunds que ha patit la pagesia els darrers anys, força paraules del català de les comarques de Lleida usades pels pagesos han caigut en desús. Per això, avui, volem rememorar alguns mots d’aquells hòmens i dones que treballaven la terra amb afany.

És un petit homenatge al seu esperit, que es reflectia en el seu caràcter i, és clar, en el seu parlar.

Abans, com a salutació, més que la paraula hola, tan estesa avui dia, era comú sentir, quan dos pagesos es creuaven de camí al tros, el crit contundent avant va!, acompanyat d’un cop de cap i de la mà alçada. Es dirigien a treballar amb el carro d’escala o de trabuc; el primer, de dos braços i baranes amb balustres de fusta, i el segon, amb bolquet; tots dos estirats per una mula, una euga o un matxo ben gornits.

Per a les maniobres, es feien servir interjeccions com arri! per fer caminar la bèstia de càrrega; txo! per parar; ullà!, composta per l’expressió ull! i l’adverbi lla (allà), per a fer parar atenció en la nova direcció a prendre, o venicí!, composta pel verb venir i l’adverbi ací, per fer atansar l’animal.En pic arribaven a post, els pagesos s’ajudaven dels animals per a fer les feines més feixugues com passar l’aladre amb la rella (per a remoure la terra), el postejador (per a aplanar la terra), la trisella (per a igualar el terreny) o el planet per a entrecavar enmig dels rengs. Les feines més manuals, com ara birbar o eixarcolar (netejar de males herbes), espadar (cavar les herbes de les vores del tros), fer el tatxo (netejar el perfil per on passava l’aigua), les feien amb les mans mateix o amb l’ajut del xapo (aixada) o el magall (semblant a una aixada estreta).Quan es feia fosc i era l’hora de plegar, a l’època de collir olives, els padrins avisaven d’anar acabant tot dient “El sol ja se’n va a la posta, les gallines al joquer, quina cara em farà l’amo si no acabem l’auliver”.

Llavors gornien l’animal per enganxar el carro i tiraven cap a casa amb els sacs plens. Més cap al bon temps, es retiraven tot portant llicsons per als conills o un cistellet ple de la fruita i verdura.