Parlar amb els morts a través d’IA generativa

Una de les sèries que s’acabaran incloent a la llista del cànon televisiu dels inicis del segle XXI és Black Mirror. Sis temporades brillants produïdes per la britànica BBC.

Els seus creadors van ser capaços de plantejar-nos distopies que en alguns casos han esdevenigut realitat en un termini clamorosament curt respecte l’original. L’estètica retro contemporània reforçava aquesta idea de futur possible.

En el capítol intitulat Be right back (Tornar de seguida), una jove que ha perdut el seu xicot de manera sobtada acaba cedint a la proposta d’interactuar amb un perfil construït a partir de tot el seu material a internet. Primer és un xat, després li pot escoltar la veu i finalment compra la versió androide.

Dit i fet. Utilitzant la intel·ligència artificial ja hi ha empreses que ofereixen la creació de perfils virtuals que reprodueixen la manera d’escriure, la veu i la gesticulació de la persona escollida. HereAfter, Replicka, StoryFile o HeyGen són les capdavanteres en aquest nou nínxol de mercat: la falsa resurrecció virtual.

Sobretot gràcies als mòbils i les xarxes socials la majoria de nosaltres anem acumulant grans quantitats de dades sobre la nostra manera de fer i de pensar: missatges de text i d’àudio, opinions i preferències a les xarxes socials, correus electrònics i moltes fotografies. Per crear el nostre ghostbot els hereus, o nosaltres mateixos, han de donar permís per accedir a tot aquest material.La sèrie ja plantejava alguns dilemes tècnics, legals, ètics i morals sobre aquesta idea fantasmagòrica: a qui pertanyen els drets d’autor del nou ésser inspirat únicament i exclusiva en una persona que ja no hi és? És possible fer un dol vertader si ens reconnectem amb els morts a partir de reproduccions versemblants? Els perfils envelliran? Com resoldran la seua adaptació a un món que canvia? Què passarà si creen un perfil que, més enllà de les formes i la veu, desenvolupa idees diferents a les que tenia el finat? Pot ser una relació addictiva que ens impedeixi refer la nostra vida real? En l’era digital les innovacions tecnològiques van més ràpid que les reflexions filosòfiques.

La intel·ligència artificial processa i aprèn molt més de pressa que nosaltres, de manera que els debats respecte a les conseqüències de qualsevol d’aquests serveis sempre serà en diferit a la implementació. Els testimonis que han interaccionat amb aquests fantasmes virtuals reconeixen que estan molt ben aconseguits, que sembla talment que sigui l’ésser estimat qui els estigui parlant.

Ara que es debat sobre la incapacitat de les generacions més joves per gestionar la frustració, només falta que ja no ens calgui ni acceptar allò que més ens caracteritza com a éssers vius: la mort.