Fe i postmodernitat

Liv Strömquist va començar fent còmics en el terreny del fanzine, camp de batalla on acostuma a prevaler la llibertat creativa per sobre dels càlculs comercials. La idea és: “Ja que no hem de guanyar diners, com a mínim diem el que volem.” Sense derivar cap a discursos excessivament irreverents i políticament incorrectes, i com que hi ha un mercat emergent per a la crítica irònica al sistema, Strömquist va transistar de l’underground a un estatus més popular com a autora de còmics i col·laboradora de ràdio i televisió.

A casa nostra, Astrologia lleugera va arribar després dels èxits aconseguints amb El fruto prohibido, Los sentimientos del Príncipe Carlos, No siento nada (Reservoir Books) i Dins la sala dels miralls, publicat en català per Finestres.

Strömquist s’ha especialitzat a fer assajos irreverents –i ben documentats!– sobre els mals de la postmodernitat egocèntrica, sempre amb una mirada feminista molt crítica amb el capitalisme. De tots els que ha publicat a casa nostra, però, val a dir que Astrologia lleugera potser és el menys reeixit de tots.

Amb el dibuix esquemàtic i funcional que la caracteritza, el qual gairebé voreja el lletgisme, Strömquist posa la gràfica al servei del discurs. Aquesta vegada, el fil conductor que fa servir per desmuntar l’absurditat del consumisme capitalista és l’horòscop i el determisme social emmascarat de destí interestel·lar.

L’autora, rient rient, denuncia l’horòscop com una pseudociència que ajuda a fomentar la idea que els èxits i els fracassos no tenen res a veure amb l’entorn social, que és fruit de la nostra connexió individual amb l’univers, que és el resultat d’un atzar del qual és impossible fugir col·lectivament. D’alguna manera també ens allibera de la culpa, ja que no som nosaltres els que hem decidit fer-nos d’aquesta manera, però sigui com sigui el sistema sempre guanya.

Tot i els recursos gràfics imaginatius i naïf, que ridiculitzen encara més els personatges que l’autora passa pel sedàs de la seua mirada crítica, aquest no seria un àlbum que destaca pel seu vessant gràfic. Tampoc cal, ja que el punt fort de Strömquist no és aquest sinó la capacitat de fer-nos reflexionar.