REPORTATGE
Lectura Fàcil, lectures per a tothom
Reportatge adaptat a Lectura Fàcil
Aquest article s’ha escrit a partir de les entrevistes fetes a:
- Laia Vidal que és la cap de projectes de l’Associació Lectura Fàcil.
- Assumpta Fortuny que és la coordinadora de la Federació Allem de Lleida.
- Rosanna Ramirez que treballa a la Fundació Privada Aspros.
- Nuria Riasol i Ari Ureta que formen part de Pallars Accessible.
Saber llegir no vol dir entendre el que llegim.
La societat actual reconeix el dret de totes les persones
a entendre els textos importants.
La Lectura Fàcil està guanyant força.
_______________________
Ara posarem un exemple de lectura difícil.
Si una persona que viu al País Valencià
vol tenir descomptes al lloguer de la casa on viu,
ha de pensar que:
“el límit de deducció s’ha de prorratejar pel nombre de dies en què romangui vigent l’arrendament dins del període impositiu i en què es compleixin les circumstàncies personals requerides per aplicar els diferents percentatges de deducció. Tingueu en compte que a l’efecte de poder practicar aquesta deducció es requereix que el contribuent satisfaci en qualitat d’arrendatari quantitats en concepte de lloguer de l’habitatge habitual durant el període impositiu. Per això, en cas de matrimoni, sigui quin sigui el seu règim econòmic, només són deduïbles les quantitats que satisfaci el cònjuge signant”.
Aquest text és de l’administració pública.
És un text molt difícil d’entendre.
Aquest llenguatge pot ser més fàcil.
El text difícil és una barrera
per les persones que els costa entendre el que llegeixen.
Una barrera és la dificultat que es troben
algunes persones per participar en projectes o activitats.
Els textos també poden ser difícils
per persones que tenen molts estudis.
Moltes vegades aquests textos no els entén ningú.
Administració pública
Aplica les lleis i cuida del benestar
de tots els ciutadans.
Per exemple l’Ajuntament.
_______________________
Quan comença la Lectura Fàcil?
La Lectura Fàcil va començar a Suècia al 1968.
La idea principal era que el llenguatge escrit
és molt important en la comunicació
i en la vida a la societat.
El que s’escriu ha de ser inclusiu.
Inclusió
_______________________
Hem de poder entendre el que llegim sempre:
quan fem anar el transport públic,
quan utilitzem Internet,
quan llegim un full d’instruccions.
Tothom ha de poder accedir de manera lliure i autònoma
a qualsevol informació i a totes les activitats.
Totes les persones tenim dret a participar a la societat.
_______________________
A Catalunya la Lectura Fàcil la va impulsar una dona.
Aquesta dona es diu Carme Mayol.
La Carme Mayol era la Directora
del Col·legi de Bibliotecàries de Catalunya al 1980.
La Carme Mayol volia fomentar la lectura
a tots els ciutadans i ciutadanes
que tenen dificultats lectores.
Podien ser persones que potser no van anar a l’escola
o hi van anar poc.
Això no vol dir que no poguessin llegir.
_______________________
La Carme volia que totes les persones
poguessin llegir i entendre una novel·la.
La proposta de la Carme Mayol va ser adaptar les novel·les.
La Laia Vidal, de l’Associació Lectura Fàcil
ens explica que la Carme Mayol i la Eugènia Salvador
són les dones que van crear l’Associació lectura Fàcil.
_______________________
Segons l’Article 9 de la Convenció Internacional dels Drets Humans
per a les persones amb Discapacitat,
les administracions i serveis públics
han de ser accessibles per a tothom.
S’han de fer les adaptacions necessàries
per a que totes les persones ho puguin entendre.
Convenció
a la informació i a la comunicació
_______________________
L’Assumpta Fortuny d’Allem ens explica
que les barreres físiques gairebé estan eliminades,
hi ha molta feina feta però encara falta.
Les entitats demanen que l’administració també sigui accessible.
L’administració ha d’eliminar les barreres de comprensió.
No n’hi ha prou en ser inclusiu.
Hem de garantir els Drets a tots els ciutadans i ciutadanes.
La Llei de Catalunya és del 2014.
En aquesta Llei ja es parla de Lectura Fàcil.
El Codi d’accessibilitat de Catalunya es va aprovar
el 28 de novembre de 2023.
Codi
i mesures aprovades
que s’haurien de seguir
i complir.
_______________________
La Rosanna Ramírez és la responsable d’accessibilitat
i de comunicació de la Fundació Aspros.
La Rosanna creu que encara no es podran adaptar
les publicacions oficials de l’administració,
però si que es podrà adaptar el programa de festes.
Ja fa temps que a Aspros adapten els fulls de sala de La Panera.
_______________________
La Rosanna ha fet formació en adaptació de textos.
Com es fa l’adaptació i la validació de textos?
Les professionals que adapten
fan una primera adaptació en lectura fàcil
seguint les normes.
Una norma pot ser la mida de les frases.
No poden ser frases llargues.
Si les paraules són difícils i no es poden canviar
s’explica la paraula de manera fàcil.
També es poden posar pictogrames
per ajudar a entendre millor el text.
En un text en lectura fàcil hem d’explicar
les parts importants del text.
Fer un text fàcil no vol dir que ha de faltar informació.
_______________________
El text adaptat arriba al Grup de Validació.
El grup de validació el formen persones
que estan als serveis d’Aspros.
Són les persones que diran si el text adaptat s’entén.
Les persones que tenen problemes per entendre
són les que ho han de dir.
El Grup de Validació llegeix el text adaptat.
Entre tots comenten i expliquen
el que entenen i el que no entenen.
La persona dinamitzadora acompanya al Grup de Validació.
Aquesta persona també ha fet formació en lectura fàcil.
_______________________
La Núria Riasol i l’Ari Ureta, treballen a Jussà Accessible.
Expliquen que la nova llei ha fet que l’administració
demani ajuda a les entitats.
Els museus i algunes entitats de la comarca del Pallars Jussà
han fet molta feina en adaptar textos.
_______________________
Jussà Accessible ha fet un conveni
amb la web pallarsdigital.cat.
Cada setmana escriuen en lectura fàcil
les 5 notícies més llegides.
La Nuria i l’Ari ens recorden que totes les persones
podem tenir problemes per accedir a la informació
encara que no tinguem una discapacitat.
La llei d’accessibilitat diu que també ha de ser fàcil accedir a:
- L’esport
- La salut
- El temps d’oci
- L’habitatge
- L’educació
- Els cossos de seguretat
- La Seguretat Social
- La justícia.
Conveni
entre persones o organitzacions
_______________________
L’Assumpta Fortuny explica que amb la nova Llei de mesures de suport
els jutges escolten a les persones.
Amb aquesta llei les persones amb discapacitat
poden decidir el seu assistent jurídic.
Per assegurar que aquesta decisió és justa,
la persona ha d’entendre tot el procés.
Els jutges haurien de parlar i escriure de manera més fàcil.
Assistent jurídic
si ho necessites
_______________________
A la nostra societat cada vegada és més fort
el dret de les persones a entendre els textos.
Però encara queda molt camí per fer.
Les persones expertes creuen que anem en bona direcció.
Aquesta millora no és només per unes quantes persones.
És una millora per tothom.
_______________________
Un dret per Sant Jordi i per sempre.
Alguns estudis diuen que 1 de cada 3 persones catalanes
Poden tenir una dificultat per llegir.
Catalunya és el país número 2 del món
amb més llibres publicats en lectura fàcil.
Això no vol dir que hi ha molts llibres.
Només hi ha 500 llibres en català i castellà.
Només hi ha 3 llibres en aranès.
L’aranès és la llengua que parlen a la Vall d’Aran.
_______________________
Hi ha poques editorials que volen publicar en lectura fàcil.
Les editorials que publiquen en lectura fàcil són:
- Castellnou
- La Mar de fàcil
- Adapta
- Edicions de l’Abadia de Montserrat.
- Tàndem
- La Galera.
La Maria Àngels Sellés ha escrit dos llibres en lectura fàcil.
Els llibres són “De Chamartin a Collbató”
i “L’Andreu, una infància marcada”.
Els dos llibres els ha publicat l’editorial La Mar de Fàcil.
_______________________
Podem aconseguir molts llibres de préstec
a la Xarxa de biblioteques Públiques de Catalunya.
Les Biblioteques Públiques de Catalunya
també són el lloc on es troben els clubs de lectura fàcil.
Hi ha més de 200 clubs de lectura fàcil a Catalunya.