Elevació espiritual

Potser ara és la millor època de l’any, sense fred ni calor ni multituds pels encontorns, per tal d’emprendre una expedició senderista a l’entrada del parc d’Aigüestortes i Sant Maurici pel cantó de la vall de Boí (aquell idíl·lic espai protegit té, a més de l’accés ribagorçà, un de pallarès i un altre d’aranès). Excursió senzilla, d’un matí o una tarda, exempta de complexitats tècniques i que no requereix gaire esforç ni preparació, apta per a quasi tota mena de públics i edats.

Es tracta d’ascendir fins al planell d’Aigüestortes, caminant des de baix a l’aparcament de la palanca de la Molina o bé en taxi, per un cop efectuat un passeig per aquella bucòlica teranyina de corrents aquàtics sota els arbres iniciar la davallada a peu –tres quarts, una mica més aturant-se a contemplar les vistes i fer fotos– cap a l’estany de Llebreta, des d’on es pot seguir caminant per la pista que corre en paral·lel al riu de Sant Nicolau o esperar un taxi de baixada que s’haurà avisat al pujar. Aquests vehicles d’una desena de places surten a mesura que es van omplint de les 9 del matí fins a les 6 de la tarda des del poble de Boí.

El bitllet costa 11,50 euros i el viatge tarda mitja hora. Just al caire del planell, al capdamunt del tossal del Sant Esperit, de 1.832 metres, es troba el mirador del mateix nom, que consisteix en una plataforma de fusta per sobre del rocam i un cartell panoràmic amb fotografia apaïsada on consten indicats els elements orogràfics principals observables des d’allà dalt.

D’esquerra a dreta: agulles i estany de Dellui, pala i vall de Morrano, pic de Mariolo, bosc de la Cremada, serrat de les Mussoles, Bony del Graller, Muntanyó de Llacs, cometa de la Qüestió, Bony Blanc, bosc de l’Orquera, Roies de Cardet, pic de Gelada, l’Aüt i l’estany de Llebreta. Quina delícia de noms! Un festival geogràfic i toponímic.

Baixant a partir d’allí, el sender es despenja pel cantó de la cascada del Sant Esperit, conjunt de salts d’aigua amb un desnivell acumulat de 30 metres, tot un espectacle de la natura en ple brogit efervescent, que contrasta amb la placidesa de la superfície emmirallada del Llebreta, més avall.

A la mateixa plaça de Boí on s’agafen els taxis per pujar a Aigüestortes, vora l’església romànica de Sant Joan, el veterà però reformat no fa gaire hotel Pey ofereix habitacions de tres categories distintes de confort i preu, a més del servei de restaurant, tant al bar en taules de fusta rústica de tota la vida (tapes i plats més ràpids o senzills) com al nou menjador decorat amb estil i distinció, on poden degustar-se especialitats de la casa que reinterpreten receptes tradicionals de muntanya, amb especial esment d’alguns guisats, aplicant modernes tècniques culinàries o obtenint textures més del gust actual, a base d’ingredients frescos de cada temporada, en ocasions tan propers que provenen de l’hort familiar.