Japó, el somni (III)

Continuo parlant-vos del somni japonès que vaig fer realitat. També prometo que serà el darrer cop, ja que de la mateixa manera que per a mi va ser una fantasia, per alguns de vostès potser és un malson.

Per acabar, doncs, començarem pel primer àpat del dia.

L’esmorzar nipó és molt complet, com també hauria de ser a casa nostra.

Per a ells és el més important del dia i per això a primera hora del matí ofereixen el gohan –o bol d’arròs bullit–, la sopa miso de rigor, més peix a la graella o al vapor (sobrecuinat d’una manera que em va sobtar a tots els hotels que vaig anar) i adobats. Hi ha diversos estudis que diuen que aquesta primera menja matutina és la raó de la llarga vida dels japonesos.

Per a nosaltres, com a turistes poc acostumats, se’ns feia difícil començar el dia menjant en abundància. I això que els japonesos s’han occidentalitzat més del que sembla.

Els joves ja no cuinen tant a casa i els ritmes capitalistes extrems fa que milions de persones mengin a fora des de primera hora del matí. Per això és molt normal a les estacions i els seus voltants trobar moltes cafeteries, pastisseries i cadenes occidentals de cafès i dolçaines que fan que l’experiència matinal amb el menjar japonès no sigui tan traumàtica.

A més a més molts hotels inclouen bones ofertes de mitja pensió. Als bufets, a part de trobar-hi tot de plats japonesos emblemàtics, també ofereixen brioixos, pa, mantega i melmelades, croissans i altres dolços deliciosos.

Recordo al bufet de l’hotel Kiota, on les tempures de verdures que cada matí fregien l’equip de cuina excel·lien al nostre paladar. No podeu imaginar com de bons són els plats fregits al Japó.A més a més de l’esmorzar, també tenen altres propostes important en la gastronomia del dia a dia.

Els obentos, que són plats de menjar preparat, són una d’aquelles ofertes que et trobes a cada racó de les ciutats. En aquests establiments hi ha tot tipus de menjar d’una qualitat més que acceptable, ja que les fan quasi al moment.

I tant hi pots degustar ramens, sushis, misos i tempures com plats d’arròs amb carn i peix. Son bastant curiosos, ja que n’hi ha de totes les mides i a mesura que avança la jornada els preus van baixant.

A darrera hora es poden arribar a comprar amb un descompte de fins al setanta per cent. Aquestes opcions són bastant vàlides si es va cansat i no es vol perdre temps, tot i que jo recomano aturar-se en alguna izakaya (bar o taverna), que són molt còmodes i s’hi menja bé i bé de preu.

I finalment, si no trobeu cap opció de les que us he anat enumerant aquestes setmanes, teniu els yatai, que són parades al carrer. Allà l’oferta també és molt variada tant en dolç com en salat.

De yatais en trobareu a moltes ciutats, sobretot als llocs més cèntrics. La majoria de parades estan en japonès, però com que estan especialitzades en una o dues coses n’hi ha prou a assenyalar el que volem i indicar les unitats amb els dits per fer-nos entendre.Tot i que podríem continuar, amb aquest tercer article donem per tancat un viatge gastronòmic molt recomanable per a persones deleroses de provar menges noves.