Lo portal Major

No estem davant de la porta més gran de la vella catedral, tot i que el nom així ho digui. Concretament és l’accés que des del claustre es pot fer a la nau central, la més gran del temple.

A cada costat hi ha també dues portes que donen respectivament a les naus laterals de l’interior de l’església. Però aquestes són més petites i per això la del mig va prendre el nom justificat de la Major, per ser la més gran de les tres i la que permet l’entrada més solemne a la Seu des de l’oest.

És a dir, des dels peus del singular edifici. Formalment la dels Fillols és la més gran de totes les portades romàniques que hi ha a l’emblemàtic monument.

La Major és una porta esplèndida, feta en la primera meitat del segle XIII, i és plenament característica del romànic tardà que la Seu lleidatana va posar de moda quan el gòtic triomfava arreu.

El cos de la porta surt lleugerament de la superfície de la façana i una cornisa decorada, sostinguda per mènsules, aixopluga el buit esglaonat mitjançant set columnetes de fust llis, que descasen sobre elegants bases àtiques. La més exterior té una rèplica a la cantonada, esdevenint així una ampla superfície que suggereix una mena de pilar, a partir del qual comença la degradació atrompetada fins a arribar a un nou petit tram de mur d’amplada semblant al de fora i que acaba amb una columneta en l’aresta.

Aquesta fa el pas a través del mur, el qual sembla força prim gràcies a l’efecte escalonat que hem comentat. La decoració sumptuosa es concentra en els capitells que s’uneixen entre si esdevenint un fris, on els talls i les fulles s’entrelliguen amb alguna bestiola.

El mateix passa amb l’àbac, que sembla més una cornisa, per sobre de la qual arrenquen les set arquivoltes d’imaginativa decoració geomètrica: ziga-zagues, mitges canyes, anells, puntes de diamant i arquets secants, que es combina amb dues arquivoltes on torna la decoració esplendorosa de brolla i animalons, igual que al guardapols que ho cobreix tot. Tanmateix l’observador comprovarà que alguns elements d’aquesta decoració de la porta estan perduts: no hi ha mènsules i la cornisa està insinuada per les mètopes que hi queden; el mateix passa amb el guardapols i l’arquivolta més exterior, ben conservada en el terç inferior.Precisament a partir d’aquí s’evidencien dues poc afortunades maneres de tapar els grans forats on es recolzaven les grans bigues que sostenien el pis de dalt, quan en temps de caserna es varen dividir en dos les altes galeries del claustre.

Un brutal testimoni de com un dràstic canvi d’ús afectà la bellesa que convidava fins llavors a entrar en la formosa catedral lleidatana.